NORMAL. NO TENEN EXPERIÈNCIA

Per desgràcia ho veiem venir, no es que tinguéssim informació privilegiada, no, només es tracta de tenir coneixement i experiència en el món del futbol femení.
Per això ja avançàvem la nostra preocupació, per la “entrada de cavalleria” que havia realitzat Ramió, en un post de data 14 d’agost de 2009.
Ser directiu d’un equip de futbol és força complicat. No té res a veure amb ser directiu d’una empresa (per molt que ens parlin de gestions “professionalitzades”) doncs el capital humà (sempre important en qualsevol empresa) en el futbol és el primer i únic actiu. En el futbol som tots hostatges dels jugadors i jugadores. N’està ple d’exemples d’equips que passen d’estats d’ànims que els catapulten, a depressions que els ensorren (sinó que li preguntin al Txingurri Valverde, per exemple).
Mencionem això perquè, com a coneixedors del món del futbol en profunditat -inclòs el de base i femení-, sabem que gestionar un grup és complicat, que les relacions interpersonals poden ser extraordinàries o horroroses, que els lideratges en el grup poden ser en positiu i en negatiu i que més a més els lideratges informals poden ser més potents que els oficials.
Dit això, afegim: Doncs bé, en un grup femení encara és més complicat. Les dinàmiques internes son diferents, les percepcions també, els estats anímics positius o negatius es produeixen per factors diferents i les relacions interpersonals no tenen res a veure amb les del món masculí.
Dit això:
Si un directiu es pensa que es pot arribar i moldre, perquè li sona la música del futbol, de manera que es veu amb cor d’imposar decisions, organitzar des de l’exterior sense permetre la participació executiva dels tècnics i col·laboradors, ni escoltar la opinió de las que actuen damunt la gespa, només podien passar dues coses:
Que li sortís bé (equivalent a encertar l’euromillón) o que:
Ens quedéssim sense entrenador per criteris puritans i que per això ens marxés la millor jugadora del món (Adriana), que marxessin altres jugadores sense que es coneguessin els motius (Cristina, Marta Cubí, Carol Miranda, Sara Serna i Rocío Serrano) i que l’equip hagi perdut el caràcter guanyador, a més d’haver perdut pel camí la col·laboració d’en Jaume Martínez, avorrit de que ningú el consultés ni el tingués en compta.
Vist tot lo anterior, només cal posar un grup fragmentat i ple de recels en mans d’un tècnic (ho sentim Oscar Aja) de poc currículum i sense perfil en el futbol masculí i encara menys en el femení, per a tenir el guió d’ “Estavellat com puguis -15”.
I ara la “conya marinera”: Després de carregar-se a Diego Morata, els mateixos que el van defenestrar, van estar insistint en resoldre el tema amb l’Adriana Martín fins al darrer moment de la seva estada a Madrid, localitat on el Rayo es va endur a la jugadora i al seu company (Diego Morata) per fer-la signar el contracte.
Al final, per qüestions de compliment amb els compromisos adquirits l’ Adriana va signar el contracte per un any amb el Rayo Vallecano, al temps que establien les bases pel seu retorn a l’Espanyol, juntament amb Diego Morata, per a la temporada 2010-2011.
Si això s’acomplís (veient com evoluciona la crisi igual decideixen quedar-se al Rayo) que en farem d’Oscar Aja? I que hauríem de fer amb qui els va fer fora absurdament, provocant una crisi que pot acabar amb la primacia de l’Espanyol en el futbol femení, per fer-los retornar quan tot estigui podrit?
Potser que algú (Ramió) s’ho repensi, que compti amb la gent del club que en sap força d’això del futbol femení (Titi Camuñez, Patrícia Coma, Jaume Martínez...) i que cerqui un entrenador que a banda de ser conegut de qui el contracta, en sàpiga quelcom de futbol (encara que sigui del masculí).
Dani! no deixis que et converteixin el club en una federació de “taifes” independents com ara el futbol femení, o com la que ara comença al futbol base i segon equip (a la que li dediquem un altre escrit). Presi! controla a qui no fa un ús correcte de la teva delegació en la gestió de les seves responsabilitats.

Aquest és el currículum d'Oscar Aja segons el diari "El Punt"

"Aquesta serà la primera experiència d'Aja en el futbol femení després que el tècnic, de 48 anys, hagi dirigit els primers equips del Banyoles, el Peralada, el Vilobí i l'Olot i treballat en el futbol de base del Vilobí, el Girona i el Banyoles, on el curs passat es va encarregar dels cadets i els juvenils".

Salut i Espanyol