PRIMERES IMPRESIONS

Primer partit de la lliga 2009-2010. L’Hem seguit per Ràdio (Rac1) i traiem les següents conclusions:
L’Equip ha estat força bé, s’han creat oportunitats i ocasions de gol. També és cert que en determinats moments el Bilbao ens ha aculat a la nostra àrea i les hem passat una mica magres.
En general bona nota, encara que emprenya perdre a les acaballes del partit per un descuit defensiu, d’altra banda comprensible doncs la defensa és la línia que més modificacions presenta (per motius prou coneguts) i que necessitarà encara d’algun temps d’adaptació i coordinació.

Bona plantilla i les noves incorporacions poden donar molt bon rendiment, però encara arrosseguem el trencament de la rutina d'entrenament produïda com a conseqüència de la mort d'en Dani Jarque, de la manca de sessions d'entrenament i, especialment, de la manca de partits de preparació que s'haurà de compensar sobre la marxa.
Comencem a preparar el proper partit, que serà un dels forts de la temporada i pel que se’ns generen moltes expectatives.
Salut i Espanyol.

COMPLETANT LA PLANTILLA

Ja tenim el nou central anunciat fa dies. Com ja dèiem en un post anterior; sí el nostre gurú Mauricio Pochetino aposta per aquesta incorporació, per davant de la de confirmar nois de la casa, per quelcom serà. No serem nosaltres els qui li portin la contrària. Pinta bé aquest Forlín.
Marqués... La informació que tenim, en quant a les seves qualitats tècniques, és que es tracta d’un jugador que ens pot fer gaudir i convertir-se en un ídol a casa nostra. Les informacions sobre altres aspectes no purament esportius ens fan pensar en sí traurem aigua clara d’aquest fitxatge o se’ns enfangarà. Sigui com sigui confiem en que “Poche” hagi valorat degudament la seva capacitat d’influència sobre aquest jugador al qui li brindem una enorme oportunitat d’ ubicar-se en la lliga de les estrelles a poc que posi el cap a lloc; només d’ell en depèn. Les condicions en les que se’l a fitxat indiquen ben a les clares que el club vol apostar per ell (1 + 4 temporades) si s’ho guanya (la renovació només és potestativa pel club).
Potser encara veurem alguna cara nova abans del 31 (un migcentre defensiu, segons es comenta). No estiréssim més el braç que la màniga. Ens tranquil·litza el fet que sembla que s’està fitxant amb seny, a temps i en condicions.
A priori, la plantilla sembla enormement competitiva i de qualitat, ens provoca bones sensacions i ja ens vibren les cordes vocals.
Comença la lliga. Bilbao serà la primera prova i, vist lo vist del Bilbao fins ara, hauríem de poder debutar amb victòria. Així, a més d’injectar força al nostre col·lectiu, posaria el partit contra el Madrid a un nivell mega galàctic que ompliria Cornellà-El Prat a “petar”. “Gallina de piel” només de pensar-ho. Bé, poc a poc i bona lletra. Esperem que se’ns doni bé el primer partit, que de lo altre ja en tindrem temps de parlar...
Salut i Visca L’Espanyol

FITXAR UN CENTRAL?

La premsa ens explica aquests dies que sembla que s’ha decidit fitxar un central per cobrir la vacant deixada pel malaurat Dani Jarque. Reflexionem:
Caldria que fos un jugador que conegui la lliga espanyola, amb un perfil personal i professional que el fes encaixar sense problemes en el grup, fortament cohessionat, que trobarà en el vestidor, i, més a més, que surti barat o a cost zero.

Arribat aquest punt comencem a pensar en cessions, o en jugadors que quedin lliures.
Sí és un jugador que queda lliure, i a hores d’ara encara no té club o se li “regala la sortida”, ens hauríem de preguntar sobre els motius (i llavors potser no ens interessi).

Sí ens el deixen per a que es formi en el nostre club (cas de jugadors joves, per exemple Garay) i posteriorment recuperar-lo, no seria millor treballar amb algun dels nostres nanos (Dídac, Víctor) que no fer-li la feina a d’altres?
Només la demanda expressa d’en Mauricio Pochetino ens faria pensar en que, potser, sigui necessari fitxar (és el nostre gurú i si ho demana serà per quelcom).
No oblidem que el mateix Dani Jarque va arribar al primer equip amb 19 anys, que el nostre club es caracteritza per “fabricar” molts bons jugadors en aquestes posicions i que per tenir "icones" periques d'altíssim nivell esportiu és necessari treballar-les en edats jovenívoles.

FUTBOL FEMENÍ

Voldríem que el segon post d’aquest bloc fos de caràcter positiu, engrescador, però hi ha alguna cosa que no sona bé en el nostre club i creiem que tenim la obligació d'encendre el llum, de posar el focus al damunt, per si algú pot o vol preocupar-se’n i evitar que la cosa es compliqui.
Ens estem referint al futbol femení.
Després d’haver guanyat la Copa de la Reina de manera incontestable s’han començat a produir algunes situacions que ens fan pensar.
Es reorganitza el futbol femení i li donen les regnes al senyor Ramió, el qual munta un staff amb gent de la seva confiança (haurem de veure quin grau de coneixement del futbol femení en tenen i, consegüentment ens hauran de demostrar la seva idoneïtat, la qual, en principi, se’ls ha de suposar) i comencen a prendre decisions.
Diego Morata, el míster, fulminat sense explicacions públiques. Adriana, possiblement la millor jugadora d’Europa i de les cinc millors del món en l’actualitat, abandona el club per fitxar pel... Rayo Vallecano!!
I ho fa sense voler, amb tristesa, forçada per no se sap quina situació que no ens expliquen (encara que els que coneixem una mica les interioritats d’aquest equip les intuïm amb potència).
A Saragossa, el dia de la final de la Copa, ja es “mastegava” quelcom a l’ambient, no sabíem el què, però pintava que hi hauria divorci.
Alguns ens volen fer creure que aquestes decisions son conseqüència d’una visió puritana, d’un puritanisme ranci diríem, que no tolerava relacions personals en el grup, més enllà de les estrictament esportives.
Ens diuen que volen fer del femení un equip punter, que sigui el referent de tota Europa i ens ho creiem, de fet s’està duent a terme una política de fitxatges que sembla dirigida a potenciar, però per contra deixem que se’ns escapi la millor jugadora d’Europa...
La direcció tècnica de l’equip s’ha posat en mans d’ Oscar Aja, a qui li desitgem tota la sort del món perquè, en definitiva, serà l’entrenador del nostre equip i, per tant, també gaudirà del període de gràcia que es concedeix a tots els nouvinguts. Però: També haurà de demostrar-nos la seva idoneïtat.)
Sembla que en la nova estructura una de les persones que s’han incorporat a un càrrec d’importància és la nostra amiga Titi Camúnez, de lo qual ens alegrem perquè d’això en sap un tou. Però estranyament no ha obert boca. Fonts ben informades ens diuen que la primera sorpresa va ser ella i que val, que d’acord, que públicament no dirà res però que no li ha semblat correcte que es fessin les coses sense concertació prèvia.
Gran silenci també el de Patrícia Coma, icona en el femení, però que de fet, pel càrrec que ostenta en el club, ja és el que li toca fer.
Finalment una altra circumstància rara: Jaume Martínez, oficialment per voluntat pròpia, es desvincula del futbol femení.
Tant de bo que ho encertin, tant de bo que els senyals que percebem només siguin una falsa alarma. Tant de bo que ningú no entri en lloc com un elefant en cel i tant de bo que les decisions no s’hagin pres per valor puritans, sinó pel principi d’idoneïtat. Tant de bo que en tota la temporada no tinguem d’escriure del femení més que lloances esportives, però... quelcom fa pudor al nostre regne.
Per experiència us podem dir que la convivència, la conducció del grup en un equip femení és, normalment, més complexa que en un grup masculí i que els qui ho dirigeixen han de tenir experiència i prudència. De no ser així el grup corre el risc d’ensorrar-se i fer-nos perdre tot allò que ja havíem aconseguit.
I ho diem tot just després d’haver guanyat el torneig d’Històrics, per a que ningú ens digui que som uns oportunistes.
Que tot rutlli. Visca l’Espanyol.

MISSATGE INICIAL

Teníem pensat iniciar aquest bloc a partir del proper 16 de setembre, data en la que simultàniament iniciem el programa radiofònic a COM - Ràdio Esparreguera (89.4 FM).

Però després d’haver assistit a la inauguració de la nostra nova casa a Cornellà - El Prat, el passat de 2 d’agost de 2009, ens vam decidir a engegar-lo tant bon punt tornéssim del nostre breu parèntesi estiuenc (això és el dia 9 d’agost) ja que tot aquell bon rotllo, aquelles vibracions blanc-i-blaves, aquella comunió civil entre tots els estaments del club, aquella certesa, més que sensació, d’estar començant una nova i exitosa etapa per a l’Espanyol no la podíem deixar passar sense reflectir-la.
Però no vam ser a temps, la nit del 8 d’agost ens arribava la odiada noticia: Dani Jarque ens ha deixat. Per sempre. Sense retorn. I a qui se l’ha endut no li podem pagar cap clàusula. No val el dret de tempteig, ni el de retracta, ni res. Res de res.
Cop de mall al mig del pit de l’espanyolisme, com si tots els “pericos” compartíssim el mateix cor que se l’hi havia aturat a en Dani.
El dolor i la frustració ens va decidir a suspendre el llançament d’aquest bloc, a sumar-nos als homenatges populars espontanis davant la porta 21 de la nostra nova casa allà a Cornellà - El Prat, a llepar-nos les ferides...
Després..., una valoració més freda de la situació ens porta al següent argument:
En Dani Jarque, aquell Dani que ens deia la passada temporada, quan pitjor pintava la permanència, “Ens a salvarem, estigueu segurs que entre tots ens a salvarem, vosaltres (afeccionats) feu la vostra part que nosaltres farem la nostra”.
Aquell Dani Jarque decidit, convençut, perico fins a la medul·la, capità del primer equip per concurs-oposició, estimat per la graderia, respectat pels rivals, far dels joves del planter en qui s’emmirallaven, símbol personificat del nostre club, aquell Dani Jarque: NO ENS DEIXARIA DEFALLIR.
Dani Jarque, si podés, ens esperonaria a continuar, ens arrossegaria a la lluita pels nostres colors tot i posant-se al davant, com a abanderat amb la nostra senyera, i ens exigiria unió, esforç i generositat; tal i com ho exigia en el vestidor als seus companys d’equip.
Però que diem...? “...Dani Jarque, si podés...” I tant que pot!!!
El seu exemple, el seu caràcter, la seva bonhomia, son els crèdits que el van dur a la capitania de l’equip i a ser referent per a la nostra gent.
Per Tant: No tenim cap dubte que en Dani, des del cel perico on es troba (per alguna cosa el cel es blanc i blau) ja ens està esperonant a continuar, a no caure en el desànim i ens exigeix que des de la grada suplim la seva absència terrenal.
Així que plorem-lo tot el que sigui necessari, però ni un minut més.
Tenint-lo sempre en el nostre cor empeltem-nos del seu esperit, per tornar a posar-nos en peu, per tornar a la lluita, per tornar a vèncer. Tal com ell voldria.
I ho farem. Serem capaços de fer-ho perquè la grandesa del nostre club rau en sobreposar-nos a les dificultats, per grosses que siguin. El nostre ànim no desapareix quan algun dels nostres ens deixa, sinó ans al contrari s’engrandeix.
S’engrandeix sumant els ànims de tots els esperits pericos que constitueixen “La Força d’un Sentiment”.
No t’oblidarem Dani i, per això, ens posarem a la feina. No et decebrem CAPITÀ.
ENDAVANT, VISCA L’ESPANYOL...