No es per queixar-nos, és per constatar.Quatre setmanes sense perdre. “Que macos i que bons son aquests nois de l’Espanyol” (sorolls entre la premsa, el mal d’estómac els delata, bones cares de condescendència ...)
Aturada a la lliga per compromisos de les seleccions i... CONFLICTE A L’ESPANYOL: Esclata el Relleu Generacional.
Li pregunten a Tamudo, a De La Penya a Luis Garcia. Ningú diu res de res.
Els mitjans de sempre (i algú que ens ha sorprès per haver-se apuntat a un carro en el que no havien pujat mai) editen, retallen, enganxen i VOILÀ!! ja tenim tema per ratllar contra l’Espanyol.
Què ens havíem pensat... que després de superar un estiu horríbilis amb la pèrdua del nostre capità, d’haver hagut de renovar tota la gespa del camp, d’haver d’alinear cada cop més jugadors de la cantera degut a lesions i les expulsions, podríem començar a sumar punts només a la tercera jornada i que ens deixesin tranquils? NO!! Ja s’encarregaran els de sempre de desestabilitzar, de posar nerviosos als jugador i d’inventar històries per a no dormir.
Doncs no transigirem. Ni cas. Suport total al míster i al vestidor.
De fet és bona senyal. Quan estem fatal els hi dona per apadrinar-nos, per sentir-se paternalistes amb nosaltres. És quan ens veuen forts que els molesta i, llavors, llancen totes les seves estratègies desestabilizadoras. Ho sabem per què la baba que els hi cau no és de veure lo que bé que juga el seu equip (el de ells), és de ràbia per no poder acabar amb nosaltres. Per això la seva baba és de color violeta, resultat de barrejar el blau i el vermell amb diferent proporció de la que s’utilitza per fer el color “grana”.
Salut i Espanyol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada