Ahir vaig veure el partit(?) entre Espanyol i Sevilla.
Els sevillans van jugar poc i eren els que venien menys malament, així que m’estalvio explicar a què vam jugar nosaltres que veníem pitjor i que poc més que posar empenta, esforç i ordre podíem fer.
La nostra defensa intentant jugar en bloc (sense aconseguir-ho), amb un Colotto experimentat al que la condició física l’obliga, massa sovint, a haver de fer faltes (compromeses) per aturar accions rivals.
La mitja perica més sòlida en defensa, on el treball d’en Forlín (sempre m’ha semblat que ens aporta més en aquesta posició que al centre de la defensa) va ser important i on Verdú intentava trobar algú per posar-li la pilota.
En atac, en atac..., Un tipus perdut allà al davant, a esperar que li toqui la bonoloto en forma de “m’arriba una pilota, la guanyo als dos centrals, me’n vaig de cara a porta, em faig al porter... i caic de cul al terra, sense poder xutar, petat de tanta feina.” A aquest tipus poseu-li el nom que vulgueu: Stuani, Longo, el mateix Verdú que fart de no trobar ningú se la passa a ell mateix o Wakaso, que en alguna rampellada apareix des de dins la perico-cova i xuta no se sap què, ni com.
Simao va rematar de cap a la sortida d’un corner, sol, al centre de l’àrea petita, davant del porter, i va marcar. Això diu molt del nivell del Sevilla en defensa.
I Muñiz Fernàndez? L’àrbitre, que per malnom podria dur el tengogominaenelcerebro”, va decidir posar-se al nivell del partit. Va començar bé, assenyalant un penal a favor nostre, claríssim, damunt Verdú. Llavors, acostumat a no encertar cap decisió, l’àrbitre, enlloc de mantenir la serenor, va embogir. Llei de la compensació xiulant penal en contra que no ho era de cap de les maneres (Stuani podria haver estat més viu, encara que ja se sap com de panolis som els davanters quan ens posem a defensar). Després expulsió de sevillà Reyes per llançar una falta correctament, perquè l’àrbitre va xiular autoritzant el xut, encara que immediatament es va desentendre de la jugada per posar-se a “alliçonar” jugadors dins l’àrea. Un espectacle de “tengogominaenelcerebro”, aparador del nivell de l’arbitratge d’aquesta lliga (recordeu que és el més veterà, líder de líders del Col•legi d’Àrbitres).
Finalment, amb el 2-1 a favor nostre en el marcador i en el temps afegit, a menys d’un minut per acabar el matx, una pilota centrada a porta la remata de cap Negredo que estava sol, dintre de l’àrea petita, davant del porter, i va marcar (2-2). Això diu molt del nivell de l’ Espanyol en defensa. Si, exacte, com en el gol d’en Simao, però ara a la nostra àrea.
Tot aquest rotllo per explicar una pel•lícula que ja hem vist. Òndia! Com amb en Pochettino! "Mateixament"!
Serà que la presència ectoplasmàtica d’en Pochettino dins del vestidor influeix negativament en la ment del “vasco” Aguirre i de tota la plantilla?
Joan (Collet), escolta’m: La solució és senzilla, no cal fitxar, ni canviar estructures, simplement practicant alguna mena de ritual de neteja espiritual els jugadors sense nivell es convertiran en referents, el vells rejoveniran, els eixelebrats posaran seny i el ministre Wert es convertirà en persona.
Que per què poso al ministre Wert per aquí? Doncs perquè és el ministre d’esports, així que la culpa és seva! I és que tot ho fa igual aquest Wert. O no? Per cert, aprofito: EL CATALÀ NO ES TOCA!!!
Anem prenent ansiolítics i compreu caixes de pastilles de nitroglicerina per combatre l’angina de pit, perquè patirem tot el que es pot patir. Esperem que sigui a fi de bé i que, al final, no ens toqui fer un curs d’elaboració del dol. Perquè amb el calendari que ens queda... (propers desplaçaments Bernabeu i Nou Camp).
Un pessimista, deia el meu oncle Ubaldo, no és sinó un optimista amb experiència. I d’experiència d’aquesta ja en començo a tenir.
Salut i Espanyol.
