SENSE NOVETATS EN LA PREMSA GRIS

No hem publicat res de nou per que no n’hi ha res de nou. Les bones noticies esportives (continuem sumant setmanes sense conèixer la derrota), amb la excepció de la lesió d’en Coro (més pesada que greu), no ha merescut l’atenció de la “canallesca” per més d’un parell de minut (com aquell que diu per dir, a lo màxim el dilluns següent a la disputa de la jornada).
Això sí, continuar explotant el tema Tamudo-Tomás Duran-Espanyol ho fan de meravella.
Però com vam dir al darrer programa d’Esparrenyol (21/10/09) ens neguem a seguir participant en una discussió que ja no ho és. Per nosaltres és un tema tancat. Que ho solucionin, que li donin sortida quan es pugui i continuarem estimant-lo sempre, però ja fora del club. Del club al que en un futur pot ser que torni amb altres responsabilitats, que no hi ha res impossible (Tamudo i l’Espanyol estan absolutament lligats en la història per molt que alguns vulguin fer-nos creure que no).
Així que ha esperar el partit de copa del dimecres, que és la única cosa que pot trencar amb el sopor informatiu.
Esparrenyol, el proper dimecres 28/10/09, farà programa reduït.
La primera mitja hora tractarem els temes d’interès del CE. Esparreguera (futbol Base i femení bàsicament). La segona connectarem amb la retransmissió del partit de copa que farà COM-Radio.
Així aprofitarem per a acostar-nos al camp municipal d’Esparreguera i presenciar “in situ” un entrenament tècnic que el nostre bon amic Diego Morata, vigent campió d'Espanya - Copa de la Raina) ve a realitzar amb els dos equips femenins del club de la nostra vila. Les noies ho esperen amb impaciència.
Salut i Espanyol

EL CAS TOMÀS DURAN

Hem esperat 10 dies per a penjar aquesta nota però és que el tema s’ho val i no podíem deixar de conèixer els darrers actes abans d’escriure sobre el final (No volíem ometre’l)
Si. Cas Tomàs Duran (representant d’en Raül Tamudo). Ho diem perquè seguides les informacions que anaven sortint (un autèntic culebrot) des del passat dia 8 (us vam advertir en el post d’aquella data de com aniria aquest tema mentre que no hi hagués piloteta) arribem a les següents conclusions:
A) Comencen a aparèixer les primeres informacions a premsa sobre el “conflicte pel relleu generacional” que desprès esdevindrà en el cas “Raül Tamudo”
B) La directiva aguanta uns dies sense voler fer-li mal al jugador, intentant que passés la tormenta, conscients que això dividirà la massa social entre Tamudistes i Directivistes. Al final, vista la força amb la que Tomás Duran utilitza la premsa per generar un estat de situació del que treure’n profit, apareix Germán De La Cruz per a contradir les informacions enverinades que va llençant Tomàs Duran. Fins i tot el qualifica de mentider.
C) El jugador no en tenia ni idea de lo que estava tramant el seu representat (creiem) i per això, sorprès, entra al drap en roda de premsa exigint rectificacions i aclariments al mateix president. En la seva lògica, el jugador, ofuscat per una situació que no entén per manca d’informació, actua com un dement i, com ja hem dit, mancat d’informació, s’ofèn i convoca la roda de premsa que mai hauria d’haver convocat abans d’haver intentat parlar directament amb la Presidència.
D) El “Presi” apareix en escena, obligat per la situació davant de la transcendència de la roda de premsa d’en Raül i ratifica tot lo dit per Germán De La Cruz, fins i tot exhibint la demanda de reducció de la clàusula de rescissió que en Tomàs Duran havia demanat l’hivern de l’any passat i de la que Tamudo (creiem i coincidim amb Dani) no en tenia ni idea.
Què ha portat a tot això?
Evident, el desmesurat interès d’un representant en provocar el traspàs d’un jugador a l’ocàs de la seva carrera, però que encara podria tenir certa cotització per les urgències pròpies del mercat d’hivern, podria ser la darrera oportunitat d’en Tomàs Durán d’obtenir un nou benefici a càrrec de la figura d’en Tamudo i ha estat l’únic motiu genètic del culebrot.
Sí és així, sí és com creiem, trobem a faltar que el nostre Tamudo (sempre ho serà, no confonem les coses per molt obcecat que estigui el propi Raül i per molt que alguns -pocs- socis “totemistes” no vulguin veure la realitat) no hagi acomiadat immediatament al seu representant.
Sí és cert que vol acabar la seva carrera a l’Espanyol resulta imprescindible la “acció cessatòria” del representant, com tampoc no resultava necessari demanar que li rebaixessin la clàusula d’indemnització.
Ahir, a Cornellà - El Prat, l’espanyolisme va donar una nova mostra de maduresa i objectivitat: Ni un crit contra la directiva, ni una referència a en Tamudo (Bé, per ser exacte, llevat d’un parell d’intents de “La Corba” que van ser ofegats per la resta de públic), només pendents del partit contra el Tenerife i de donar suport a l’equip.
Per tancar. Nova mostra de sectarisme manipulador de TV3. No sabem si vàreu veure el Hat Trick Espanyol, però us ho expliquem: A banda de lo típic (resum, gols, destacats i personatge convidat -Callejón-) passen un muntatge en vídeo de tot lo succeït durant la setmana en el, malament anomenat, “Cas Tamudo” . Tot ben barrejat, sense seguir la seqüència cronològica de les compareixences d’en Tomàs Durán, Raül Tamudo i Germán De La Cruz (tot sigui per embolicar -que sempre fa fort- i evitar que els qui no hagin seguit de prop el tema se’n puguin fer una idea clara. Tot sigui per deixar una ombra de taca sobre el Consell Directiu. Només falta un clip en el muntatge. Sí!, exacte!, el del “Presi” Dani Sánchez Llibre exhibint el document en el que se’ns demana (a l’Espanyol) rebaixar la clàusula i permetre al jugador una sortida barata -gratuïta- que li reporti al representant els darrers emoluments a compte d’en Raül Tamudo, del seu esforç i del seu prestigi -que està malmetent-, com els que obté una sangonera al damunt d’un cadàver encara calent. Justament el document definitiu, la prova de càrrec contra en Tomàs Durán, lo que en Raül Tamudo desconeixia, TV3 no ho va editar.
Ja us val!.
Retratats queden alguns periodistes, com retratat ha quedat un representant infidel i innoble (segons el nostre parer).
Salut i Espanyol

JA HI SOM!

No es per queixar-nos, és per constatar.
Quatre setmanes sense perdre. “Que macos i que bons son aquests nois de l’Espanyol” (sorolls entre la premsa, el mal d’estómac els delata, bones cares de condescendència ...)
Aturada a la lliga per compromisos de les seleccions i... CONFLICTE A L’ESPANYOL: Esclata el Relleu Generacional.
Li pregunten a Tamudo, a De La Penya a Luis Garcia. Ningú diu res de res.
Els mitjans de sempre (i algú que ens ha sorprès per haver-se apuntat a un carro en el que no havien pujat mai) editen, retallen, enganxen i VOILÀ!! ja tenim tema per ratllar contra l’Espanyol.
Què ens havíem pensat... que després de superar un estiu horríbilis amb la pèrdua del nostre capità, d’haver hagut de renovar tota la gespa del camp, d’haver d’alinear cada cop més jugadors de la cantera degut a lesions i les expulsions, podríem començar a sumar punts només a la tercera jornada i que ens deixesin tranquils? NO!! Ja s’encarregaran els de sempre de desestabilitzar, de posar nerviosos als jugador i d’inventar històries per a no dormir.
Doncs no transigirem. Ni cas. Suport total al míster i al vestidor.
De fet és bona senyal. Quan estem fatal els hi dona per apadrinar-nos, per sentir-se paternalistes amb nosaltres. És quan ens veuen forts que els molesta i, llavors, llancen totes les seves estratègies desestabilizadoras. Ho sabem per què la baba que els hi cau no és de veure lo que bé que juga el seu equip (el de ells), és de ràbia per no poder acabar amb nosaltres. Per això la seva baba és de color violeta, resultat de barrejar el blau i el vermell amb diferent proporció de la que s’utilitza per fer el color “grana”.

Salut i Espanyol

Al programa d’ahir a Ràdio Esparreguera (ESPARRENYOL) vam tractar abastament el tema Morales-Casanova-Clotet i les seves arestes, interseccions i encreuaments.
La opinió que l’Espanyolisme actiu s’està formant del directiu Morales és la que és i, sorprenentment, ell no està fent res per modificar-la. Com si li agradés marcar el seu perfil, amb insistència.
Excusar una destitució en unes suposades declaracions, que després no son declaracions sinó comentaris a l’interior del vestidor, o vés a saber què, no es propi de la nostra excel·lència. Ni el cercar excuses de justificació, ni explicar interioritats del vestidor. Un directiu com cal assumeix la decisió per convicció en exercici de la seva autoritat. I si després resulta que “l’has cagat” assumeixes i si cal te’n vas a casa teva.
També fa olor a recremat que fins ahir ningú no hagués conegut el contingut de les suposades manifestacions d’en Clotet que provoquen la seva destitució.
El primer enllaç que us adjuntem correspon a la edició digital de SPORT (Esport.es) del dia 7/10/2009, en la que es dona transcendència pública a les manifestacions d’en Clotet.
El segon enllaç correspon a la pàgina de “YoCantera” que transcriu la informació una informació del diari “El Punt” amb unes declaracions d’en Clotet (per cert, fixeu-vos en els termes en els que parla Josep Clotet d’en Josep Manel Casanova).
Com que tots som prou grans serem capaços de treure les nostre pròpies conclusions.
Arxivem (que no oblidem) el cas. Donem suport al nostre “B” i intentem que puguin treballar amb tranquil·litat en lo que ha de ser el taller de pràctiques dels futurs pals de paller del primer equip.
De tota manera voldríem recomanar-li al nostre president que no “afluixi” el seu control sobre els directius en els que ha delegat responsabilitats. La relaxació al percebre que s’acosta a final de trajecte i d’estar preparant el seu relleu no ha de suposar estovament en la direcció del club. Dani: fins el darrer moment, control total.
Tornem a dir-ho: Que no ens ho deixessin tot desmuntat. Amb lo que costa organitzar-ho.
Salut i Espanyol

http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=650894&idseccio_PK=1055

http://yocantera.com/2009/10/08/clotet-accepta-ladeu-pero-no-les-mentides/

APUNTEU UN NOM

Parlàvem l’altra dia de la espasa que penja damunt del coll d’en Josep Clotet i avui, encara sense jugar-se el partit a Lleida (UE. Lleida - RCD. Espanyol “B” a les 18.00 hores), us apuntem un nom: MARTÍN Andrés POSSE Paz.

El temps ens ho dirà.
Salut i Espanyol

ENS HO HA DIT UN OCELLET??

Aquest cap de setmana hem tingut la oportunitat de xerrar amb gent vinculada al futbol femení (Pares) i ens hem assabentat d’alguna cosa.
Com que no podem donar detalls, ni transcriure informacions que podríem ser comprometedores només direm:
En el post de l’altre dia sobre el femení parlàvem de tenir molta cura amb el capital humà. Doncs Bé, o es modifica el tracte personal amb les jugadores, el dotem del degut respecte i consideració o assistirem a més desercions.
Qualsevol de les hipòtesi és dolenta; el perjudici està servit i ja hem començat a pagar les conseqüències.
DANI!! comença a tocar reacció. Al futbol quan les coses es deterioren ho fan a velocitat de vertigen, les situacions es podreixen ”ipso facto”.
Procura assabentar-te per tu mateix i no esperis que vagin a explicar-t’ho. Podria ser massa tard. O no, sí el que hi ha al darrera de tot és una estratègia del sector que preferiria un femení més barat i menys competitiu, fora de la Superlliga.
Si és així, millor dir-ho i actuar amb claredat, transparència i sense fer patir a ningú.

MÉS DEL MATEIX.

Sembla que hem tingut una altra entrada de cavalleria.
Nomenat Antonio Morales com a directiu responsable del futbol base no havia de passar molt de temps per a tenir els primers problemes.
D’Entrada no entenem la necessitat de nomenar un directiu responsable del futbol base si aquest ha de ser importat de fora (Ex President de la “Grama”) quan a casa nostra hi ha una pila de gent qualificada per desenvolupar aquest càrrec.
Per exemple: Josep Manel Casanova
Ens a sembla que no hi ha a tota Espanya ningú que conegui i treballi tant profundament el futbol base. Coneix pel nom a tots i cadascun dels nois, les seves característiques, virtuts i defectes.
Aquesta activitat la fa des de molts anys enrera, no sabríem dir-ho exactament però potser més de vint-i-cinc anys, quan érem molts pocs els que creiem en la filosofia de la “producció interna de futbolistes”.
A una persona d’aquesta mena, que ha posat el futbol basa de l’Espanyol com a referent en tot el país, fins al punt d’obligar a altres clubs monstruosos (en tots els sentits) a copiar-li sistemes i pervertir-los amb inversions milionàries per poder recuperar competitivitat en els seus equips de base no se’l pot arrabassar de les funcions executives. O és que no funcionava bé?
Quan en Manel Casanova passa per davant nostre ens hem de posar d’en peus en senyal de respecte, però, per lo vist, hi ha gent que pensa que en sap més que ell, que li pot corregir la plana al mestre.
Sr. Antonio Morales: Allò que està bé, que funciona bé, no es toca. No fos el cas que ho empitjoréssim.
De moment els actes de presentació del futbol base van acabar amb certa divergència entre el directiu titular de la competència i el competent de veritat.
Quan Antonio Morales era president de la “Grama” algun els seus equips de futbol base va aconseguir millorar la mitjana de resultats de qualsevol dels equips “made in Casanova”?
Si us plau, no maltractem el capital humà (i ja van dos cops que ho hem de dir).
D’Altra banda estem esperant veure què passa amb Josep Clotet doncs, per lo que llegim a la premsa i escoltem per SadriÀ, li poden estar preparant el relleu.
Bé la expressió no és la correcta, millor direm que: Sembla ser que en Antonio Morales ja té, des del principi, un candidat personal per a ocupar la banqueta del “B” i que està esperant que els resultats li posin fàcil la substitució d’en Clotet. Sembla que el partit de diumenge a Lleida podria ser definitiu en cas de derrota. Esperem no trobar-nos davant d’una situació similar a la del Femení de Superlliga.
Per si de cas, tornarem a dir:
DANI! controla com exerceixen el poder que els has delegat alguns dels teus directius, no fos que ens ho deixessin tot desmuntat, amb lo que costa organitzar-ho.
Salut i Espanyol

Foto capturada de GRANPERICO.

NORMAL. NO TENEN EXPERIÈNCIA

Per desgràcia ho veiem venir, no es que tinguéssim informació privilegiada, no, només es tracta de tenir coneixement i experiència en el món del futbol femení.
Per això ja avançàvem la nostra preocupació, per la “entrada de cavalleria” que havia realitzat Ramió, en un post de data 14 d’agost de 2009.
Ser directiu d’un equip de futbol és força complicat. No té res a veure amb ser directiu d’una empresa (per molt que ens parlin de gestions “professionalitzades”) doncs el capital humà (sempre important en qualsevol empresa) en el futbol és el primer i únic actiu. En el futbol som tots hostatges dels jugadors i jugadores. N’està ple d’exemples d’equips que passen d’estats d’ànims que els catapulten, a depressions que els ensorren (sinó que li preguntin al Txingurri Valverde, per exemple).
Mencionem això perquè, com a coneixedors del món del futbol en profunditat -inclòs el de base i femení-, sabem que gestionar un grup és complicat, que les relacions interpersonals poden ser extraordinàries o horroroses, que els lideratges en el grup poden ser en positiu i en negatiu i que més a més els lideratges informals poden ser més potents que els oficials.
Dit això, afegim: Doncs bé, en un grup femení encara és més complicat. Les dinàmiques internes son diferents, les percepcions també, els estats anímics positius o negatius es produeixen per factors diferents i les relacions interpersonals no tenen res a veure amb les del món masculí.
Dit això:
Si un directiu es pensa que es pot arribar i moldre, perquè li sona la música del futbol, de manera que es veu amb cor d’imposar decisions, organitzar des de l’exterior sense permetre la participació executiva dels tècnics i col·laboradors, ni escoltar la opinió de las que actuen damunt la gespa, només podien passar dues coses:
Que li sortís bé (equivalent a encertar l’euromillón) o que:
Ens quedéssim sense entrenador per criteris puritans i que per això ens marxés la millor jugadora del món (Adriana), que marxessin altres jugadores sense que es coneguessin els motius (Cristina, Marta Cubí, Carol Miranda, Sara Serna i Rocío Serrano) i que l’equip hagi perdut el caràcter guanyador, a més d’haver perdut pel camí la col·laboració d’en Jaume Martínez, avorrit de que ningú el consultés ni el tingués en compta.
Vist tot lo anterior, només cal posar un grup fragmentat i ple de recels en mans d’un tècnic (ho sentim Oscar Aja) de poc currículum i sense perfil en el futbol masculí i encara menys en el femení, per a tenir el guió d’ “Estavellat com puguis -15”.
I ara la “conya marinera”: Després de carregar-se a Diego Morata, els mateixos que el van defenestrar, van estar insistint en resoldre el tema amb l’Adriana Martín fins al darrer moment de la seva estada a Madrid, localitat on el Rayo es va endur a la jugadora i al seu company (Diego Morata) per fer-la signar el contracte.
Al final, per qüestions de compliment amb els compromisos adquirits l’ Adriana va signar el contracte per un any amb el Rayo Vallecano, al temps que establien les bases pel seu retorn a l’Espanyol, juntament amb Diego Morata, per a la temporada 2010-2011.
Si això s’acomplís (veient com evoluciona la crisi igual decideixen quedar-se al Rayo) que en farem d’Oscar Aja? I que hauríem de fer amb qui els va fer fora absurdament, provocant una crisi que pot acabar amb la primacia de l’Espanyol en el futbol femení, per fer-los retornar quan tot estigui podrit?
Potser que algú (Ramió) s’ho repensi, que compti amb la gent del club que en sap força d’això del futbol femení (Titi Camuñez, Patrícia Coma, Jaume Martínez...) i que cerqui un entrenador que a banda de ser conegut de qui el contracta, en sàpiga quelcom de futbol (encara que sigui del masculí).
Dani! no deixis que et converteixin el club en una federació de “taifes” independents com ara el futbol femení, o com la que ara comença al futbol base i segon equip (a la que li dediquem un altre escrit). Presi! controla a qui no fa un ús correcte de la teva delegació en la gestió de les seves responsabilitats.

Aquest és el currículum d'Oscar Aja segons el diari "El Punt"

"Aquesta serà la primera experiència d'Aja en el futbol femení després que el tècnic, de 48 anys, hagi dirigit els primers equips del Banyoles, el Peralada, el Vilobí i l'Olot i treballat en el futbol de base del Vilobí, el Girona i el Banyoles, on el curs passat es va encarregar dels cadets i els juvenils".

Salut i Espanyol

PARTITS DE FIRA I DE FESTA MAJOR

Ahir vam jugar (és una forma de parlar) el partit del Centenari de la UE. Sant Andreu
Ho vam fer per substituir (sí, substituir, ja que la primera opció no era l’Espanyol) al FC. Barcelona que s’havia negat a presentar equip al Centenari d’aquesta entitat.
Vam anar amb una barreja de jugadors del segon equip i del juvenil. Tot sigui per complir i demostrar que som més “guais” que els del barça.
Ens van fotre quatre, se’n van fotre de nosaltres. El públic absolutament en contra, quasi insultant.
No vam treure res de positiu, ni esportivament, ni econòmica, ni per a la nostra imatge i/o dignitat.
Srs. Directius: NO sabem qui és el president de la UE. Sant Andreu? No coneixem la fília culé del 98 % dels aficionats del Sant Andreu? Era necessari disputar aquest partit?
Hem perdut una triple ocasió d’or per a:
A) Fer palès com son els del suposat primer equip de Catalunya respecte de la solidaritat i companyonia amb els pobres i petits.
B) Deixar amb un pam de nas a tots aquells que només van anar al partit a insultar i xiular als “periquitos”. No en va, la UE. Sant Andreu, és una mena de fillol no reconegut, un fill postís (per no dir una altra cosa) del FC. Barcelona, pare que va engolir el seu fill per a que no arribés mai a poder fer-li ombra (com ha fet amb tots els equips de tots els esport a Catalunya durant tota la història), tallant de soca-rel qualsevol possibilitat de que Edipo-Sant Andreu matés el pare per beneficiar-se a la mare (que tampoc no és coneguda).
C) Mantenir la nostra imatge i dignitat a salvaguarda. En tot cas, si s’havia d’anar, anem amb tot, amb tota l’artilleria. Se’ls hi foten set o vuit gols en contra, demostrant que l’Espanyol és un dels millors equips de la primera divisió (tal i com hauria fet el barça d’haver anat -i als del Sant Andreu els hi hauria caigut la baba-), sense cap mania per quedar bé, de ser “enrollats”.
Lo de ahir, als pericos, ens fa mal a l’ànima, ens cou per dintre... i no ens podem gratar.
Ens passem la vida havent d’aguantar “conyetes”. És necessari posar-nos en situació de ridícul?
Dani, prestigiem-nos nosaltres mateixos. Amb segons qui millor ni saludar-se. Quan ens cridin, per a lo que sigui, després que el barça ja hagi dit que no, que s’hi posin fulles. Que cridin al pallassos de la tele o als Globertroters, però MAI MÉS SER SEGON PLAT.
Els hi han concedit la Creu de Sant Jordi, com a en Fèlix Millet, el del Palau de la Música.
Salut i Orgull Perico.