GRAN TAMUDO

Si senyor. Gran Tamudo.
Comportament exemplar, una vegada més, el que ha tingut el nostre “23” Raül Tamudo.
Anys i anys sentint la cançó de l’estiu “Tamudo se’n va”; Anys i anys sentint l’èxit del festival d’ Eurovisió “Les Vaques Sagrades” (poseu-l’hi la música que vulgueu), cançons a les que ha posat fi amb una elegància brutal.
Entrevista de Tomás Guasch (“AS” 3/09/09) en la que Raül no té ni una mala paraula contra el club, en la que no fa una sola insinuació, ni un retret. Res.
Tamudo es limita a comentar que tenia autorització del club per a negociar, que no li ha sortit una oferta que li convingués i que, per tant, es queda a casa on està molt bé, amb molta il·lusió i disposat a partir-se la cara contra les defenses (com sempre ha fet) fins que se li acabi el contracte.
Per cert, amb això també ha estat senyor. Ni tant sols intenta pressionar el club, es limita a dir que creu que li queda corda, que vol continuar, però que si el club no li renova no pensa retirar-se, que es buscarà les garrofes per altre costat. Ni de que li hagin tret la capitania s’ha queixat (En Tomás Guasch tampoc no li ha provocat cap envestida, tot sigui dit).
Sensacional. TAMUDO SEMPRE GRAN, aquest cop també fora del camp.
Ha exercit de capità encara que ara no dugui els galons.
De fet, ha exercit de SENYOR i com sigui que de senyor i de porc se’n ve de mena, resulta fàcil entendre per què els de l’Espanyol som uns senyors (dels porcs no en parlem).
Salut i Espanyol