PRIMERA DERROTA A CASA

No ocultarem que en el nostre interior albergàvem la secreta esperança de guanyar al Madrid, encara que la part més objectiva del nostre raonament ens apuntava que una derrota era la hipòtesi més probable.
Durant la primera part, veient com anava la cosa i els mèrits que feia cadascun dels equips, ens van créixer les esperances d’avançar-nos al marcador i llavors..., per què no, somiar amb la victòria.
Però, com sol ser habitual d’avant d’equips de campanetes amb un potencial brutal (penseu que a un tal Benzemà el va substituir un tal Cristiano Ronaldo) en una de les poques jugades que va lligar el Reial Madrid ens endollen el 0-1 i hala! a anar a remolc.
I com quasi sempre, quan vas a remolc, acabes perdent.
En Pochetino va fer una aposta molt valenta. Pot ser hauriem pogut tancar el partit donant per bo el 0-1 a la espera d’enganxar una contra que ens permetés tornar a entrar en el partit; però no, en Pochetino es va estimar més intentar tenir la pilota, posar dos jugadors de caràcter tècnic i passador plegats (De La Penya i Verdú) i cercar més velocitat en la entrada amb la incorporació d’en “Coro”. Malgrat les intencions ”Lo Pelat” no va tenir el seu dia (potser encara no està per gaires alegries) i com a conseqüència de l’estirament de l’equip en cerca dels gol ens van entrar dos més. Ens a sembla massa correctiu considerant que el Madrid no va fer gaire més que aprofitar les espurnes d’inspiració dels seus cracs.
No és moment de posar-se nerviós (entraria en les travesses de qualsevol poder perdre a camp del Bilbao i a casa amb el Madrid; com també ho seria perdre a Riazor) ens hem de quedar amb la evolució de l’equip, amb la millora en la compenetració de la defensa (gens malament Forlín) i amb que la nostra lliga tindrà tres jornades menys que la dels altres equips (les jornades que necessitarem per compensar la distorsió de la pretemporada).
La nostra lliga comença d’aquí dues jornades (entre setmana) amb la disputa de dos partits seguits al nostre camp.
Quedem-nos amb la extraordinària imatge que va presentar la graderia i amb l’impuls que aquesta va transmetre durant tot el partit. Aquesta serà la fórmula (com ja ho va ser la temporada passada).
Salut i Espanyol