dimarts, 2 d’octubre del 2012

PUNYETERA MANIA



“Rafa Entrena ha reconegut que el Consell no ha sabut transmetre els objectius socials i esportius d'aquest Consell i això ha provocat un sentiment de desànim i desencís.” 
Malament deuen estar veient la situació de sintonia amb la graderia, amb la massa social, quan el Consell Directiu es fot una clatellada auto correctiva en públic, com la que s’ha derivat de la darrera reunió del Consell i la expliquen en el seu propi comunicat. http://ves.cat/bm0Q 
La convocatòria de Junta General d’Accionistes pel proper 6 de novembre demostra que hi ha pressa.
Però pressa per a què?
Per a voler actuar amb rapidesa, redreçar el rumb, reconstruir ponts i anar tots plegats (una vegada més) a la cerca del miracle unitari que permeti assossegar el club, transmetre tranquil·litat i aconseguir la permanència?
O per no donar temps a que es pugui estructurar una oposició suficientment ferma i així poder medrar en les càrrecs teòricament referendats per una votació democràtica?
O, per tot el contrari, per a sortir corrents com abans millor, deixant el club a les mans del primer “valent” que s’ofereixi?
I tot això ve del costum de tractar els socis, la massa, el poble, com a menors incapaços de prendre decisions estratègiques, de manera que els “alts dirigents” s’arroguen la sagrada missió de prendre decisions d’amagatotis.
Si en el seu moment ens haguessin dit, amb amplificadors, que no convenia que l’equip es classifiqués per a la UEFA (quelcom ens podria explicar en Valverde i el mateix Pochettino) perquè és ruïnosa llevat que arribis a semis...
Si en el seu moment ens haguessin dit, sense sordina, que la supervivència del club (econòmicament) no permet evitar traspassos i que haurem de tenir durant uns anys plantilles fetes a pedaços, de prestats i de canalla en progressió...
Si en el seu moment ens haguessin dit, obertament, que potser arribarà un moment en que haurem de decidir entre córrer el risc d’haver de viure a la segona divisió o desaparèixer...
SEGUR QUE ENS HAGUESSIM EMPRENYAT!
Però, també segur, que HAGUESSIM SABUT DECIDIR AMB RESPONSABILITAT!
I ara... ho tenen pelut per a explicar-nos-en unes quantes coses, sobretot tenen pelut que ens els creiem després de tot.
I ara... que esperen de nosaltres? i nosaltres... que esperem d’ells?
No sé què en sortirà de la Junta General d’Accionistes, però mentre que arriba el que hagi d’arribar:
Sr. President, li demano/em que EXERCEIXI DE PRESIDENT, tanqui portes a les camarilles (quina conya amb el segon cognom d’en Germán de la Cruz). Vostè, Sr. President, amb el Conseller Delegat a prendre decisions i a executar-les amb els professionals, que són els que en saben. De mentre, la resta del Consell que vagin fent cursets.
En Manuel Meler mai no ens va mentir, no ens agradava, però érem coneixedors de la realitat.
PUNYETERA MANIA... de tractar-nos com a incapaços!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quo vadis Espanyol?
Quasimodo