Ja vaig dir en un escrit anterior que els mitjans de
comunicació (determinats) havien començat la campanya
depresora-desmoralitzadora-emprenyadora per veure si, aquesta vegada,
aconsegueixen esquerdar la unió (la força) d’un sentiment que ens ha permès sortir
vius de diversos mals tràngols en els darrers anys.
I no falla. Saben, perquè ho saben, que l’equip, si hi ha
calma, ànim i tranquil·litat, se’n sortirà. Però també saben que els dos propers
partits són difícils pel rival que ens toca i que es poden fer servir per “posar
dels nervis” la graderia perica, per aconseguir que els xup-xup arribi a punt d’ebullició.
Pensar en que Pochettino té res a veure amb que la piloteta
no entri és de premi! Dubtar de la immensa qualitat de Pochettino com a
entrenador és d’heretgia, creure que en Pochettino no farà els deures és... en
fi.
A l’equip suport al màxim. En la grada tranquil·litat, que
les victòries arribaran. A l’entrenador, respecte litúrgic.
I, per damunt de tot, no mosseguem l’ham. Només volen que ens a surti la vena
que secularment ens fa veure-ho tot de color vermell i que ho rebentem per on sigui.
La temporada serà bona si hi ha paciència, sinó, serà un desastre.
Així, com sona.
Sense termes mitjans.
Vermell o negre, parell o sanar.
Salut i Espanyol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada