Mentre que Condal i Dani maniobren per aconseguir una candidatura que permeti sumar Oliveró i poder prescindir-ne d’en Germán De la Cruz, sigui amb Collet com a president executiu o amb jo mateix si els hi convé als del capital (no oblidem com funciona el tema accionarial), ens hem de prendre la medicina.
I el millor remei és guanyar avui al Nuevo Zorilla.
En definitiva, per bé o mal, en això del futbol sempre mana la pilota i, de la mateixa manera que al millor president del món se’l pot fer petar si els resultats esportius són de descens, també es pot suportar un consell d’administració de baix nivell i engrescat en les baralles “inter famílies” de sempre, si estàs per jugar la “Xampinyons”.
I com que jo el que vull és que l’Espanyol tiri amunt en la taula classificatòria, em dedicaré a animar l’equip passant de les guerrilles de Consell en les que poc podem dir davant la concentració d’accions de les “famílies”.
Que guanyi l’Espanyol, encara que sigui amb en Quimet Canyelles de president.
Salut i Espanyol
1 comentari:
Home, amb Quimet Cañellas riuriem però seria un president més jove que en Condal però de perfil semblant.
Malauradament tots ens han decebut, inclós en Collet.
Calen idees noves i diferents.
Quasimodo
Publica un comentari a l'entrada