DIFÍCIL DIGESTIÓ

Costa digerir la pèrdua de dos punts en haver-se produït (una vegada més) com es va produir.

Tothom esperava que el partit davant l’ Athletic Club esdevingués la rampa de llançament per a un equip que encara no havia sumat cap punt en la competició i durant molts minuts ho va semblar. És més, fins i tot havent passat pel 2-2 i els minuts de davallada, en aconseguir el tercer semblava que aquesta vegada, amb la lliçó apresa, aconseguiríem mantenir la victòria. Semblava que inclús amb un jugador de menys (medalla per a l’àrbitre que, valentament, decideix mostrar la segona groga a un jugador per celebrar un gol com ho va fer Longo), aquesta vegada, a casa, ho aconseguiríem.

Però no va ser. Ja sabeu, en la primera jugada després del tercer gol empatà l’ Athletic Club. 

Però no ens hem de quedar amb això.
Davant vam tenir en Bielsa, que en cap moment va desistir d’anar pel partit amb un Athletic Club que va utilitzar molt bé les seves armes i que va tenir la punta de sort que (una vegada més) no van tenir els nostres. 

La nostra plantilla, poc a poc, es va conjuntant, i les incorporacions il•lusionen -sembla que hem encertat-, tenen nivell. 

Cert és que mostrem feblesa en la gestió de les emocions i que alguns fantasmes es presenten als jugadors en determinants moments del partit (veieu l’article de l’ Albert Soldevilla a Crònica Perica: http://ow.ly/dL2EF), però aquest equip té material suficient, no només per evitar el descens sinó per ocupar posicions còmodes a la taula de classificació. 

El treball del dia a dia, la recuperació d’algun jugador per a la part defensiva, la direcció d’en Pochettino i l’ànima de la grada (que haurà de ser inesgotable, això sí) provocarà, segur, que els punts vagin entrant al sarró perico amb continuïtat regular. 

Del darrer partit (i dels anteriors en part) s’ha de saber veure la part il•lusionant i de millora per a vèncer, amb escreix, la decepció que ens deixen els resultats. 

Així que cal perseverar en la mateixa línia i no mirar classificacions fins a la jornada 10 (aproximadament) que serà quan, fet i debatut, l’equip mostrarà la fortalesa emocional que els ha de portar la conjunció del grup i la convicció en llurs capacitats, suportats -ineludiblement- pels que no estem damunt la gespa. 

Ni el Reial Madrid baixarà a segona, ni l’Athletic Club és un equip en decadència (com alguns -TV3- han volgut fer creure per maximitzar el dolor de l’empat), ni el RCD. Espanyol té un mal equip. 

Els resultats arribaran, confio plenament, n’estic segur. 

Això sí: Els socis i seguidors hem d’evitar que la nostra ansietat pels resultats s’afegeixi a la pròpia que suporten els jugadors. Aquesta serà -és- la nostra principal tasca.

Salut i Espanyol