QUINS RECORDS!

Un perico de soca-rel i bon amic (mercès, Domènec) m’ha fet arribar via correu-e el treball que adjuntem i del que no conec l’autor.

Agraeixo a tots els implicats la feina de creació i de difusió a la que m’afegeixo des d’aquest bloc.

Sempre que recordo el gol d’en MOREL tinc aquella sensació d’estomac encongit fins al gol i de rellotge planetari aturat fins que no va arribar el final d’aquell partit, després d’haver-ho marcat.

I, simultàniament em ve un altre record al cap.

JOSÉ CANO, CANITO.

Recordo com va celebrar aquell gol quan va sortir anunciat en el marcador del Nou Camp. Ell, vestit de culer, escalfava a punt d’entrar com a central, quan de sobte i davant de tota la culerada es va posar a saltar d’alegria festetjant el gol d’en Morel. Canito, sota la samarreta del Barça sempre duia la de l’Espanyol. Dues setmanes després li donaven la baixa de l’equip aquell que va fundar un Suïs (bé, un Prussià anomenat Hans, Hans Maximilian Gamper, que no Joan).

Us deixo els enllaços que completen aquesta nota, un amb el treball sobre el gol d'en MOREL i l'altre amb un vídeo que explica això d'en CANITO.
Salut i Espanyol.

http://ceesparreguera.blogspot.es/img/El_Gol_de_Morel.pdf

http://ves.cat/blUs