FUTBOL FEMENÍ

Voldríem que el segon post d’aquest bloc fos de caràcter positiu, engrescador, però hi ha alguna cosa que no sona bé en el nostre club i creiem que tenim la obligació d'encendre el llum, de posar el focus al damunt, per si algú pot o vol preocupar-se’n i evitar que la cosa es compliqui.
Ens estem referint al futbol femení.
Després d’haver guanyat la Copa de la Reina de manera incontestable s’han començat a produir algunes situacions que ens fan pensar.
Es reorganitza el futbol femení i li donen les regnes al senyor Ramió, el qual munta un staff amb gent de la seva confiança (haurem de veure quin grau de coneixement del futbol femení en tenen i, consegüentment ens hauran de demostrar la seva idoneïtat, la qual, en principi, se’ls ha de suposar) i comencen a prendre decisions.
Diego Morata, el míster, fulminat sense explicacions públiques. Adriana, possiblement la millor jugadora d’Europa i de les cinc millors del món en l’actualitat, abandona el club per fitxar pel... Rayo Vallecano!!
I ho fa sense voler, amb tristesa, forçada per no se sap quina situació que no ens expliquen (encara que els que coneixem una mica les interioritats d’aquest equip les intuïm amb potència).
A Saragossa, el dia de la final de la Copa, ja es “mastegava” quelcom a l’ambient, no sabíem el què, però pintava que hi hauria divorci.
Alguns ens volen fer creure que aquestes decisions son conseqüència d’una visió puritana, d’un puritanisme ranci diríem, que no tolerava relacions personals en el grup, més enllà de les estrictament esportives.
Ens diuen que volen fer del femení un equip punter, que sigui el referent de tota Europa i ens ho creiem, de fet s’està duent a terme una política de fitxatges que sembla dirigida a potenciar, però per contra deixem que se’ns escapi la millor jugadora d’Europa...
La direcció tècnica de l’equip s’ha posat en mans d’ Oscar Aja, a qui li desitgem tota la sort del món perquè, en definitiva, serà l’entrenador del nostre equip i, per tant, també gaudirà del període de gràcia que es concedeix a tots els nouvinguts. Però: També haurà de demostrar-nos la seva idoneïtat.)
Sembla que en la nova estructura una de les persones que s’han incorporat a un càrrec d’importància és la nostra amiga Titi Camúnez, de lo qual ens alegrem perquè d’això en sap un tou. Però estranyament no ha obert boca. Fonts ben informades ens diuen que la primera sorpresa va ser ella i que val, que d’acord, que públicament no dirà res però que no li ha semblat correcte que es fessin les coses sense concertació prèvia.
Gran silenci també el de Patrícia Coma, icona en el femení, però que de fet, pel càrrec que ostenta en el club, ja és el que li toca fer.
Finalment una altra circumstància rara: Jaume Martínez, oficialment per voluntat pròpia, es desvincula del futbol femení.
Tant de bo que ho encertin, tant de bo que els senyals que percebem només siguin una falsa alarma. Tant de bo que ningú no entri en lloc com un elefant en cel i tant de bo que les decisions no s’hagin pres per valor puritans, sinó pel principi d’idoneïtat. Tant de bo que en tota la temporada no tinguem d’escriure del femení més que lloances esportives, però... quelcom fa pudor al nostre regne.
Per experiència us podem dir que la convivència, la conducció del grup en un equip femení és, normalment, més complexa que en un grup masculí i que els qui ho dirigeixen han de tenir experiència i prudència. De no ser així el grup corre el risc d’ensorrar-se i fer-nos perdre tot allò que ja havíem aconseguit.
I ho diem tot just després d’haver guanyat el torneig d’Històrics, per a que ningú ens digui que som uns oportunistes.
Que tot rutlli. Visca l’Espanyol.