VERMELL O NEGRE

Ahir escoltava la mateixa cançoneta a tots els mitjans: Pochettino patim, Pochettino patam...

Ja vaig dir en un escrit anterior que els mitjans de comunicació (determinats) havien començat la campanya depresora-desmoralitzadora-emprenyadora per veure si, aquesta vegada, aconsegueixen esquerdar la unió (la força) d’un sentiment que ens ha permès sortir vius de diversos mals tràngols en els darrers anys.

I no falla. Saben, perquè ho saben, que l’equip, si hi ha calma, ànim i tranquil·litat, se’n sortirà. Però també saben que els dos propers partits són difícils pel rival que ens toca i que es poden fer servir per “posar dels nervis” la graderia perica, per aconseguir que els xup-xup arribi a punt d’ebullició.

Pensar en que Pochettino té res a veure amb que la piloteta no entri és de premi! Dubtar de la immensa qualitat de Pochettino com a entrenador és d’heretgia, creure que en Pochettino no farà els deures és... en fi.

A l’equip suport al màxim. En la grada tranquil·litat, que les victòries arribaran. A l’entrenador, respecte litúrgic.

I, per damunt de tot, no mosseguem l’ham. Només volen que ens a surti la vena que secularment ens fa veure-ho tot de color vermell i que ho rebentem per on sigui.

La temporada serà bona si hi ha paciència, sinó, serà un desastre. Així, com sona.

Sense termes mitjans.

Vermell o negre, parell o sanar.

Salut i Espanyol

PEDREROL: A CAGAR A LA VIA.

Resulta difícil mantenir la meva teoria de que el futbol està sent injust amb l’Espanyol (no diré que hauríem d’haver guanyat tots els punts disputats fins ara, però si que hauríem de tenir la meitat) i de que quan es giri la dinàmica sumarem punts amb suficiència, després de perdre a camp del Betis un partit que s’havia qualificat com a “determinant”.

Determinant? A la cinquena jornada? Que no ens recordem d’altres temporades?

I això és d’aquesta manera perquè alguns senyors de la premsa han començat la feina de desmotivació i de fer emprenyar socis i aficionats, per indisposar-los amb l’equip, per sembrar la discòrdia debilitant.

I és que els interessa agreujar el pronòstic de l’ Espanyol. A uns per militància culer, a un altra (en Pedrerol) per intentar fer-se’n perdonar els seus pecats madridistes-televisius, davant dels militants del pensament únic en una tertúlia radiofònica (a Catalunya Ràdio) :

Pedrerol: “...he consultat amb entrenadors i consideren l’ Espanyol com un seriós candidat al descens...”

Descens? A la cinquena jornada? Que no es recorda d’altres temporades? Que no recorda el Saragossa, mort i enterrat al febrer que va ressuscitar al maig?

Perdre 1-0 a casa del Betis (5è. classificat), jugant bé (la 2ª part), creant perill, amb el malastruc de sempre (pals inclosos) i amb un jugador de menys (això si que ens ho hem de fer mirar -Wantasso li diuen a en Wakasso-) no és cap cataclisme.

És clar que no agrada perdre i que tots comencem a estar ansiosos per que l’equip comenci a sumar de tres en tres de forma regular!

Però aquest fet no justificaria que el proper partit a Cornellà-El Prat (30/09/12, 21:30 hores C+Liga i GolT) contra l’ Atlético de Madrid (4art. classificat) assistíssim amb les eines esmolades. Ans al contrari, hem de saber que els favorits són ells i que serà molt difícil treure aquest partit. Sense victimismes però sabent que no serem els favorits (diguéssim que, lamentablement, l’ Atlético no és de la nostra lliga, com tampoc ho hauria de ser el següent a camp del València que, encara que no està per tirar coets, sempre és el València).

Després sí. Després vindran els partits en els que ens jugarem els infarts:

Valladolid - Espanyol (Dom 07/10 18:00), Espanyol - Rayo V. (Dom 21/10), Espanyol - Málaga (Dom 28/10), R. Sociedad - Espanyol (Dom 04/11) i Espanyol - Osasuna (Dom 11/11).

Després del partit amb Osasuna hauríem de tenir entre 13 i 16 punts. Si en tenim més millor, si no els tenim... caldrà preocupar-se seriosament. Però quan toqui! No pas ara i perquè ho digui en Pedrerol (o qualsevol altre gurú dels foscos interessos).

Menys mal que a la mateixa tertúlia en Carles Flavià li va portar la contrària i va parlar de coses reals: “...no em causa preocupació, l’ Espanyol està jugant bé i tenint mala sort, cal recuperar Colotto, Sergio Garcia i Longo...”.

Doncs si, que tot suma i s’aplega.

De tota manera no descarteu una victòria davant l’ Atlético (tampoc a València), ja sabeu, els pericos som així (capaços del millor i del pitjor sense solució de continuïtat).

I... Pedrerol, en la meva opinió: A CAGAR A LA VIA!

Salut i Espanyol.

QUINS RECORDS!

Un perico de soca-rel i bon amic (mercès, Domènec) m’ha fet arribar via correu-e el treball que adjuntem i del que no conec l’autor.

Agraeixo a tots els implicats la feina de creació i de difusió a la que m’afegeixo des d’aquest bloc.

Sempre que recordo el gol d’en MOREL tinc aquella sensació d’estomac encongit fins al gol i de rellotge planetari aturat fins que no va arribar el final d’aquell partit, després d’haver-ho marcat.

I, simultàniament em ve un altre record al cap.

JOSÉ CANO, CANITO.

Recordo com va celebrar aquell gol quan va sortir anunciat en el marcador del Nou Camp. Ell, vestit de culer, escalfava a punt d’entrar com a central, quan de sobte i davant de tota la culerada es va posar a saltar d’alegria festetjant el gol d’en Morel. Canito, sota la samarreta del Barça sempre duia la de l’Espanyol. Dues setmanes després li donaven la baixa de l’equip aquell que va fundar un Suïs (bé, un Prussià anomenat Hans, Hans Maximilian Gamper, que no Joan).

Us deixo els enllaços que completen aquesta nota, un amb el treball sobre el gol d'en MOREL i l'altre amb un vídeo que explica això d'en CANITO.
Salut i Espanyol.

http://ceesparreguera.blogspot.es/img/El_Gol_de_Morel.pdf

http://ves.cat/blUs

DIFÍCIL DIGESTIÓ

Costa digerir la pèrdua de dos punts en haver-se produït (una vegada més) com es va produir.

Tothom esperava que el partit davant l’ Athletic Club esdevingués la rampa de llançament per a un equip que encara no havia sumat cap punt en la competició i durant molts minuts ho va semblar. És més, fins i tot havent passat pel 2-2 i els minuts de davallada, en aconseguir el tercer semblava que aquesta vegada, amb la lliçó apresa, aconseguiríem mantenir la victòria. Semblava que inclús amb un jugador de menys (medalla per a l’àrbitre que, valentament, decideix mostrar la segona groga a un jugador per celebrar un gol com ho va fer Longo), aquesta vegada, a casa, ho aconseguiríem.

Però no va ser. Ja sabeu, en la primera jugada després del tercer gol empatà l’ Athletic Club. 

Però no ens hem de quedar amb això.
Davant vam tenir en Bielsa, que en cap moment va desistir d’anar pel partit amb un Athletic Club que va utilitzar molt bé les seves armes i que va tenir la punta de sort que (una vegada més) no van tenir els nostres. 

La nostra plantilla, poc a poc, es va conjuntant, i les incorporacions il•lusionen -sembla que hem encertat-, tenen nivell. 

Cert és que mostrem feblesa en la gestió de les emocions i que alguns fantasmes es presenten als jugadors en determinants moments del partit (veieu l’article de l’ Albert Soldevilla a Crònica Perica: http://ow.ly/dL2EF), però aquest equip té material suficient, no només per evitar el descens sinó per ocupar posicions còmodes a la taula de classificació. 

El treball del dia a dia, la recuperació d’algun jugador per a la part defensiva, la direcció d’en Pochettino i l’ànima de la grada (que haurà de ser inesgotable, això sí) provocarà, segur, que els punts vagin entrant al sarró perico amb continuïtat regular. 

Del darrer partit (i dels anteriors en part) s’ha de saber veure la part il•lusionant i de millora per a vèncer, amb escreix, la decepció que ens deixen els resultats. 

Així que cal perseverar en la mateixa línia i no mirar classificacions fins a la jornada 10 (aproximadament) que serà quan, fet i debatut, l’equip mostrarà la fortalesa emocional que els ha de portar la conjunció del grup i la convicció en llurs capacitats, suportats -ineludiblement- pels que no estem damunt la gespa. 

Ni el Reial Madrid baixarà a segona, ni l’Athletic Club és un equip en decadència (com alguns -TV3- han volgut fer creure per maximitzar el dolor de l’empat), ni el RCD. Espanyol té un mal equip. 

Els resultats arribaran, confio plenament, n’estic segur. 

Això sí: Els socis i seguidors hem d’evitar que la nostra ansietat pels resultats s’afegeixi a la pròpia que suporten els jugadors. Aquesta serà -és- la nostra principal tasca.

Salut i Espanyol

EN PLENA PRE TEMPORADA

Tots sabeu a què m’estic referint. En realitat l’ Espanyol mai va començar la temporada; pendents del mercat (tant en qüestió de sortides com d’entrades) fins a l’últim moment (i no pas per responsabilitat de la Secretaria Tècnica, sinó per motius d’oportunitat econòmica) l’equip tècnic que encapçala Mauricio Pochettino no va tenir la plantilla tancada.

Aquest fet, entre d’altres inconvenients de tret gruixut com ara la impossibilitat que els jugadors estiguin coordinats entre ells i amb moviments automatitzats, presentava el de la provisionalitat que per a alguns jugadors (i per a l’entrenador) significava no saber si continuarien a la casa o se’ls cercaria sortida o cessió, amb tota la distorsió, que per a la concentració mental individual i col•lectiva, representa en la feina a fer.

Sigui com sigui la realitat és que estem on estem a la classificació, després d’haver perdut els tres primers partits (per mèrits propis amb l’afegit de la mala sort que ens persegueix en forma de gols a les acaballes dels partits).

De manera que aquesta aturada ens ha de permetre (a tècnics i jugadors) avançar en la preparació física (alguns s’han incorporat absolutament fora de forma) i en la creació d’un conjunt, en els automatismes i en els LIDERATGES damunt la gespa (que no necessàriament han de coincidir amb els de dins del vestidor, que ja sabem allò dels lideratges informals).

Així que el proper diumenge a les 12:00 h. a Cornellà - El Prat toca animar per a que l’equip noti l’escalf de la seva gent, mentre que avencen en la creació d’un conjunt que disposarà de tres jornades menys per sumar els punts que s’hagin de tenir a final de temporada.

Resultarà important sumar els tres punts en litigi per a la moral de jugadors i grada, però no ens equivoquem, el de l’ Athletic club serà un partit en el que, encara, estarem en ple rodatge.

No ens hem de posar nerviosos, cal donar marge; encara que venim de la decebedora segona volta de l’any passat, sobre la que acumulem decepcions al començament d’aquesta, cal donar marge.

Enguany serà complicat, molts equips han hagut de fer plantilles amb limitacions (com nosaltres) i serà al darrer terç de la lliga on es jugaran totes les bufetades. És cert que no val a badar, però serà millor per a tots no marcar-nos expectatives fora del nostre abast (que només serveixen per generar frustració) i ser conscients dels “tempos” que hem d’anar seguint per a assolir l’objectiu que ens pertoca aquest any i que, de moment, no és un altre que salvar la categoria. Potser sigui trist, però és la realitat.

Cal aconseguir que exigències majors no ens aboquin a la divisió de la grada, a la desafecció amb l’equip i amb el divorci amb la directiva.

A l’Espanyol no sabem què s’ha de fer per arribar a jugar la “Champion’s League” però si que sabem, a la perfecció, com s’arriba a estar en descens.

Per tant: Mirem de no entrar pas en aquest camí ara que encara hi som a temps.

Els Pericos sempre hem sabut ser coherents, i aquí rau la força del nostre club, una vegada més hem de saber diferenciar entre allò que ens agradaria ser (un equip de competició europea) i el que som (un equip que lluita per a la supervivència), una vegada més hem de fer un exercici d'intel·ligència emocional. Només així es produirà la unió que ens ha de portar a assolir els objectius que ens han de fer estar contents i no pas quedar-nos en la decepció de l’objectiu inabastable.

A mi m’hauria agradat ser com en José Maria o com en John Lauridsen, però mai no vaig passar de jugar a Preferent, però què hi farem... Realitat optimista.

Salut i Espanyol

http://www.mundodeportivo.com/20120907/rcd-espanyol/espanyol-mauricio-pochettino-declaraciones-peralada_54348175287.html

PÀGINA ACTIVA

Després de quasi tres anys d’inactivitat i aprofitant que ens hem deixat altres responsabilitats pel camí, em plantejo la possibilitat de tornar a activar aquest bloc d’opinió sobre l’actualitat perica.

La intenció no és fer un diari on-line, sinó anar penjant, al ritme que em vingui de gust, les opinions i comentaris que també em vinguin de gust fer.

Així que, aprofitant que el nostre club està en plena pre temporada (i això em servirà per penjar la primera nota d’aquesta segona època), reprenc l’activitat.

Salut i Salutacions.