SETMANA AGREDOLÇA

Arribat el minut 90 del partit contra el Valladolid semblava que la cosa acabaria amb la pírrica, però justa victòria del RCD. Espanyol.
Ja vèiem els titulars de la premsa de l’esport de l’endemà “Set partits sense perdre i 15 punts al sarró”.
Doncs no. Com que “futbol es futbol” (Bujadin Boscov), darrer minut del partit, errada estratègica del més veterà de tots (que després explicarem) i gol del Valladolid.
Agredolç: Continuen sent set partits sense conèixer la derrota però no pas 15 punts. No està malament (en especial si ho comparem amb la temporada passada), però ens a sap a poc per com es va produir l’empat, especialment quan a Cornellà-El Prat comença a ensumar-se que aquest equip, si no bada, està destinat a fer coses importants.
Llàstima que una innocentada fora d’època ens va costar dos punts. Hem llegit que sí el canvi d’en Fernando Marqués no tocava, que sí la entrada de Baena era “amarrategui” (que sí ho era i no és la primera vegada), que...
Docns bé es podria pensar que Baena es veu obligat a jugar amb la pressió de mantenir un resultat amb pocs minuts de participació i que la seva joventut i inexperiència farien recomanar mesurar, molt i molt, la seva participació. No estem d’acord. Sí volem que els nois estiguin en condicions de ser importants i d’aportar valor a l’equip no hi ha més remei que anar-los rodant en condicions de competició (i això té un risc).
Però és que tampoc no se’l pot considerar responsable de no frenar la darrera entrada a la nostra àrea que feia el Valladolid. No, curiosament, en la penúltima jugada, després d’un rebuig defensiu, la pilota li arriba a “Lo Pelat” i De La Penya, en lloc d’adormir la pilota, de controlar-la, d’obligar al Valladolid a haver de cometre falta per recuperar la pilota, decideix llançar una contra que no troba destinatari en atac i que acaba convertint-se en el darrer desplaçament en llarg del Valladolid, que finalment suposaria l’empat.
Bé, errada de debutant. La part bona és que traspua ambició d’anar a pel contrari, de marcar d’un altre gol, de matar el partit per la via ràpida. No ho sabem, però potser no hagués estat malament “amagar” la pilota 20 segons.
Dolç: Un dels veterans ha tornat, Luis Garcia. Sempre ha posat tot al camp, però haurem de reconèixer que no li acabaven de sortir les coses de cara al gol (encara que per ser justos haurem de dir que ara no juga ni a la mateixa posició ni amb la mateixa missió), però celebrem que es retrobi amb el gol perquè els davanters quan marquen estant contents, de lo contrari tenen tendència a deprimir-se, i quan estan contents marquen més gols. O sigui, un cercle viciós positiu.
Agre: La única cosa que no voldríem és que ens passes com amb el retorn d’en Tamudo. Recordeu: RCD. Espanyol - Málaga (3-0), darrer partit de lliga i darrer partit a Montjuïc, Tamudo participa amb un Hat-Trick, la graderia exclama “Tamudo ha tornat”. Després... mireu la que tenim muntada.
Ha passat el temps, plogut força, bufat el vent, canviat d’estació meteorològica, però encara ens “trepanen el tarro” amb l’afer Tamudo. Ja n’hi ha prou. El soci ha deixat ben clar quina és la seva opinió. La oposició, en forma de xiulets generals, quan des de la “corba” s’inicien el càntics tamudistes al minut 23 de partit, tenen una traducció: “Oblidem-nos, que ho resolguin, però per damunt de tot: no introduïu elements d’enfrontament entre la massa social, ni que puguin destorbar el treball de la plantilla. Per cert, les declaracions d’en Pochettino, al respecte del seu darrer intent de mediació amb Raül Tamudo, deixen ben a les clares quin és el tarannà actual d’en Tamudo i les nul·les possibilitats de reconducció. “Me resulta tedioso hablar del Tema” (Mauricio Pochettino). I a nosaltres tambè.
La Conya: I com si no fos complicada la nostra militància perica, uns saludats de la Vila (que utilitzen pintures Bruguer) ens diuen: “Òndia, us van empatar al descompte, com a nosaltres (Bar$a)”. NNNNOOOOO!! Com a vosaltres no volem res, no res. Suposo que per això, en Poche, no ha enviat als jugadors un SMS donant ànims als jugadors, encara que lo nostre, aquests postrer empat del Valladolid, no deixa de ser, també, un accident. Com lo de l’Espanyol Femení contra el Bar$a (O no?)

Millor ens prenem una cervesa.
Salut i Espanyol