PÀGINA ATURADA

Les múltiples activitats a les que ens dediquem (més a més de l’activitat professional que ens alimenta i permet pagar la hipoteca) requereixen de temps.
I alguna d’aquestes activitats resulta força absorbent.
Resultat: No tenim temps per a tot.
Com sigui que en una de les activitats que realitzem estem compromesos fins l’any 2012 i afecta a 200 nens i nenes hem decidit prioritzar-la.
Mantindrem el programa de ràdio del dimecres (Esparrenyol) al 89.4 FM. (Emissores COM - Ràdio Esparreguera), però el bloc queda suspès fins que en disposem de temps o de més col·laboració.
De fet no passarà res. Total, per la quantitat de seguidors que tenia el bloc tampoc no perdrem res de l’altre món i, més a més els qui ho llegien ja saben quina és la nostra forma de veure i entendre l’espanyolisme.
Salut i Espanyol

JOAN COLLET

Ahir dimecres, al programa “Esparrenyol”, vam tenir la sort de poder comptar amb la presència (telefònica) d’en Joan Collet, actual Conseller Delegat del RCD. Espanyol, abans altres càrrecs en el club, més abans president de la penya d’Argentona i sempre amic.
Per a nosaltres és un plaer que Joan Collet hagi arribat a ser el Conseller Delegat del nostre club perquè això serà garantia d’honestedat. Podrà equivocar-se (crec que no gaire) però el seu treball estarà sempre presidit i dirigit per la idea de cercar lo millor pel club.
No transcriurem la entrevista, llarga i amena (disculpa Joan, ens vam comprometre a no demanar-te massa temps i van acabar sent 25 minuts de telèfon), per lo abundosa que va ser en continguts.
Joan Collet va estar transparent en totes les qüestions que vam abordar (com és ell):
Cas Tamudo: “Tinc el cor dolgut, però això ho hem de resoldre ja i el fet que en Tamudo hagués de deixar el club no significa que se l’hagi d’esborrar com a icona del club”.
Diego Morata: “És un gran periquito que ha de tornar a treballar amb nosaltres, potser al futbol base de la casa, però son decisions que haurà de prendre la persona que dirigeix aquesta parcel·la, igual que la va prendre qui dirigia la del futbol femení”.
Futur del Club: “La situació social del club en l’actualitat és conseqüència d’haver treballat molt bé durant anys. Més a més hem comptat amb el factor arrossegament de la inauguració del camp de Cornellà-El Prat. Segurament es produirà un lleuger retrocés que recuperarem en temporades següents si continuem treballant entre tots”. “Viure a l’ombra de qui vivim no és fàcil, per a subsistir i créixer caldrà que siguem una mica sectaris” (si, no seria mala cosa començar a muntar un Lobby Blanc i Blau).
Nova Llei Fiscal per a Jugadors Estrangers Residents a l’Estat Espanyol: “Entenc, de lo poc que conec encara d’aquesta iniciativa, que és correcte. No sembla de rebut que un jugador nacional tributi al 43% i que un altre, per ser estranger, només ho faci a un 24%. Encara no he analitzat si serà bo o dolent per a l’Espanyol, però igual sí els equips grans no poden contractar a tots els millors jugadors, si no poden afrontar la despesa, a lo millor, s’iguala la competició. I sinó, que els clubs més grans juguin sempre entre ells, tots els grans d’Europa, i que als altres ens deixin competir en igualtat de condicions, cosa que ara no es produeix”.
Conseller, no sabem si estàs encertat o no, però clar i transparent com sempre si que ho estàs.
Et desitgem una llarga i profitosa etapa com a Conseller Delegat (seria bona senyal pel club), però per d’amunt de tot, desitgem que gestionis sent tu, com sempre has estat.
Desitgem que puguis dur l’esperit del gol sud de Sarrià a la presidència del club. Sense rauxa, amb seny i amb la força del nostre sentiment.
Salut i Espanyol

SETMANA AGREDOLÇA

Arribat el minut 90 del partit contra el Valladolid semblava que la cosa acabaria amb la pírrica, però justa victòria del RCD. Espanyol.
Ja vèiem els titulars de la premsa de l’esport de l’endemà “Set partits sense perdre i 15 punts al sarró”.
Doncs no. Com que “futbol es futbol” (Bujadin Boscov), darrer minut del partit, errada estratègica del més veterà de tots (que després explicarem) i gol del Valladolid.
Agredolç: Continuen sent set partits sense conèixer la derrota però no pas 15 punts. No està malament (en especial si ho comparem amb la temporada passada), però ens a sap a poc per com es va produir l’empat, especialment quan a Cornellà-El Prat comença a ensumar-se que aquest equip, si no bada, està destinat a fer coses importants.
Llàstima que una innocentada fora d’època ens va costar dos punts. Hem llegit que sí el canvi d’en Fernando Marqués no tocava, que sí la entrada de Baena era “amarrategui” (que sí ho era i no és la primera vegada), que...
Docns bé es podria pensar que Baena es veu obligat a jugar amb la pressió de mantenir un resultat amb pocs minuts de participació i que la seva joventut i inexperiència farien recomanar mesurar, molt i molt, la seva participació. No estem d’acord. Sí volem que els nois estiguin en condicions de ser importants i d’aportar valor a l’equip no hi ha més remei que anar-los rodant en condicions de competició (i això té un risc).
Però és que tampoc no se’l pot considerar responsable de no frenar la darrera entrada a la nostra àrea que feia el Valladolid. No, curiosament, en la penúltima jugada, després d’un rebuig defensiu, la pilota li arriba a “Lo Pelat” i De La Penya, en lloc d’adormir la pilota, de controlar-la, d’obligar al Valladolid a haver de cometre falta per recuperar la pilota, decideix llançar una contra que no troba destinatari en atac i que acaba convertint-se en el darrer desplaçament en llarg del Valladolid, que finalment suposaria l’empat.
Bé, errada de debutant. La part bona és que traspua ambició d’anar a pel contrari, de marcar d’un altre gol, de matar el partit per la via ràpida. No ho sabem, però potser no hagués estat malament “amagar” la pilota 20 segons.
Dolç: Un dels veterans ha tornat, Luis Garcia. Sempre ha posat tot al camp, però haurem de reconèixer que no li acabaven de sortir les coses de cara al gol (encara que per ser justos haurem de dir que ara no juga ni a la mateixa posició ni amb la mateixa missió), però celebrem que es retrobi amb el gol perquè els davanters quan marquen estant contents, de lo contrari tenen tendència a deprimir-se, i quan estan contents marquen més gols. O sigui, un cercle viciós positiu.
Agre: La única cosa que no voldríem és que ens passes com amb el retorn d’en Tamudo. Recordeu: RCD. Espanyol - Málaga (3-0), darrer partit de lliga i darrer partit a Montjuïc, Tamudo participa amb un Hat-Trick, la graderia exclama “Tamudo ha tornat”. Després... mireu la que tenim muntada.
Ha passat el temps, plogut força, bufat el vent, canviat d’estació meteorològica, però encara ens “trepanen el tarro” amb l’afer Tamudo. Ja n’hi ha prou. El soci ha deixat ben clar quina és la seva opinió. La oposició, en forma de xiulets generals, quan des de la “corba” s’inicien el càntics tamudistes al minut 23 de partit, tenen una traducció: “Oblidem-nos, que ho resolguin, però per damunt de tot: no introduïu elements d’enfrontament entre la massa social, ni que puguin destorbar el treball de la plantilla. Per cert, les declaracions d’en Pochettino, al respecte del seu darrer intent de mediació amb Raül Tamudo, deixen ben a les clares quin és el tarannà actual d’en Tamudo i les nul·les possibilitats de reconducció. “Me resulta tedioso hablar del Tema” (Mauricio Pochettino). I a nosaltres tambè.
La Conya: I com si no fos complicada la nostra militància perica, uns saludats de la Vila (que utilitzen pintures Bruguer) ens diuen: “Òndia, us van empatar al descompte, com a nosaltres (Bar$a)”. NNNNOOOOO!! Com a vosaltres no volem res, no res. Suposo que per això, en Poche, no ha enviat als jugadors un SMS donant ànims als jugadors, encara que lo nostre, aquests postrer empat del Valladolid, no deixa de ser, també, un accident. Com lo de l’Espanyol Femení contra el Bar$a (O no?)

Millor ens prenem una cervesa.
Salut i Espanyol