QUINS RECORDS!

Un perico de soca-rel i bon amic (mercès, Domènec) m’ha fet arribar via correu-e el treball que adjuntem i del que no conec l’autor.

Agraeixo a tots els implicats la feina de creació i de difusió a la que m’afegeixo des d’aquest bloc.

Sempre que recordo el gol d’en MOREL tinc aquella sensació d’estomac encongit fins al gol i de rellotge planetari aturat fins que no va arribar el final d’aquell partit, després d’haver-ho marcat.

I, simultàniament em ve un altre record al cap.

JOSÉ CANO, CANITO.

Recordo com va celebrar aquell gol quan va sortir anunciat en el marcador del Nou Camp. Ell, vestit de culer, escalfava a punt d’entrar com a central, quan de sobte i davant de tota la culerada es va posar a saltar d’alegria festetjant el gol d’en Morel. Canito, sota la samarreta del Barça sempre duia la de l’Espanyol. Dues setmanes després li donaven la baixa de l’equip aquell que va fundar un Suïs (bé, un Prussià anomenat Hans, Hans Maximilian Gamper, que no Joan).

Us deixo els enllaços que completen aquesta nota, un amb el treball sobre el gol d'en MOREL i l'altre amb un vídeo que explica això d'en CANITO.
Salut i Espanyol.

http://ceesparreguera.blogspot.es/img/El_Gol_de_Morel.pdf

http://ves.cat/blUs

DIFÍCIL DIGESTIÓ

Costa digerir la pèrdua de dos punts en haver-se produït (una vegada més) com es va produir.

Tothom esperava que el partit davant l’ Athletic Club esdevingués la rampa de llançament per a un equip que encara no havia sumat cap punt en la competició i durant molts minuts ho va semblar. És més, fins i tot havent passat pel 2-2 i els minuts de davallada, en aconseguir el tercer semblava que aquesta vegada, amb la lliçó apresa, aconseguiríem mantenir la victòria. Semblava que inclús amb un jugador de menys (medalla per a l’àrbitre que, valentament, decideix mostrar la segona groga a un jugador per celebrar un gol com ho va fer Longo), aquesta vegada, a casa, ho aconseguiríem.

Però no va ser. Ja sabeu, en la primera jugada després del tercer gol empatà l’ Athletic Club. 

Però no ens hem de quedar amb això.
Davant vam tenir en Bielsa, que en cap moment va desistir d’anar pel partit amb un Athletic Club que va utilitzar molt bé les seves armes i que va tenir la punta de sort que (una vegada més) no van tenir els nostres. 

La nostra plantilla, poc a poc, es va conjuntant, i les incorporacions il•lusionen -sembla que hem encertat-, tenen nivell. 

Cert és que mostrem feblesa en la gestió de les emocions i que alguns fantasmes es presenten als jugadors en determinants moments del partit (veieu l’article de l’ Albert Soldevilla a Crònica Perica: http://ow.ly/dL2EF), però aquest equip té material suficient, no només per evitar el descens sinó per ocupar posicions còmodes a la taula de classificació. 

El treball del dia a dia, la recuperació d’algun jugador per a la part defensiva, la direcció d’en Pochettino i l’ànima de la grada (que haurà de ser inesgotable, això sí) provocarà, segur, que els punts vagin entrant al sarró perico amb continuïtat regular. 

Del darrer partit (i dels anteriors en part) s’ha de saber veure la part il•lusionant i de millora per a vèncer, amb escreix, la decepció que ens deixen els resultats. 

Així que cal perseverar en la mateixa línia i no mirar classificacions fins a la jornada 10 (aproximadament) que serà quan, fet i debatut, l’equip mostrarà la fortalesa emocional que els ha de portar la conjunció del grup i la convicció en llurs capacitats, suportats -ineludiblement- pels que no estem damunt la gespa. 

Ni el Reial Madrid baixarà a segona, ni l’Athletic Club és un equip en decadència (com alguns -TV3- han volgut fer creure per maximitzar el dolor de l’empat), ni el RCD. Espanyol té un mal equip. 

Els resultats arribaran, confio plenament, n’estic segur. 

Això sí: Els socis i seguidors hem d’evitar que la nostra ansietat pels resultats s’afegeixi a la pròpia que suporten els jugadors. Aquesta serà -és- la nostra principal tasca.

Salut i Espanyol

EN PLENA PRE TEMPORADA

Tots sabeu a què m’estic referint. En realitat l’ Espanyol mai va començar la temporada; pendents del mercat (tant en qüestió de sortides com d’entrades) fins a l’últim moment (i no pas per responsabilitat de la Secretaria Tècnica, sinó per motius d’oportunitat econòmica) l’equip tècnic que encapçala Mauricio Pochettino no va tenir la plantilla tancada.

Aquest fet, entre d’altres inconvenients de tret gruixut com ara la impossibilitat que els jugadors estiguin coordinats entre ells i amb moviments automatitzats, presentava el de la provisionalitat que per a alguns jugadors (i per a l’entrenador) significava no saber si continuarien a la casa o se’ls cercaria sortida o cessió, amb tota la distorsió, que per a la concentració mental individual i col•lectiva, representa en la feina a fer.

Sigui com sigui la realitat és que estem on estem a la classificació, després d’haver perdut els tres primers partits (per mèrits propis amb l’afegit de la mala sort que ens persegueix en forma de gols a les acaballes dels partits).

De manera que aquesta aturada ens ha de permetre (a tècnics i jugadors) avançar en la preparació física (alguns s’han incorporat absolutament fora de forma) i en la creació d’un conjunt, en els automatismes i en els LIDERATGES damunt la gespa (que no necessàriament han de coincidir amb els de dins del vestidor, que ja sabem allò dels lideratges informals).

Així que el proper diumenge a les 12:00 h. a Cornellà - El Prat toca animar per a que l’equip noti l’escalf de la seva gent, mentre que avencen en la creació d’un conjunt que disposarà de tres jornades menys per sumar els punts que s’hagin de tenir a final de temporada.

Resultarà important sumar els tres punts en litigi per a la moral de jugadors i grada, però no ens equivoquem, el de l’ Athletic club serà un partit en el que, encara, estarem en ple rodatge.

No ens hem de posar nerviosos, cal donar marge; encara que venim de la decebedora segona volta de l’any passat, sobre la que acumulem decepcions al començament d’aquesta, cal donar marge.

Enguany serà complicat, molts equips han hagut de fer plantilles amb limitacions (com nosaltres) i serà al darrer terç de la lliga on es jugaran totes les bufetades. És cert que no val a badar, però serà millor per a tots no marcar-nos expectatives fora del nostre abast (que només serveixen per generar frustració) i ser conscients dels “tempos” que hem d’anar seguint per a assolir l’objectiu que ens pertoca aquest any i que, de moment, no és un altre que salvar la categoria. Potser sigui trist, però és la realitat.

Cal aconseguir que exigències majors no ens aboquin a la divisió de la grada, a la desafecció amb l’equip i amb el divorci amb la directiva.

A l’Espanyol no sabem què s’ha de fer per arribar a jugar la “Champion’s League” però si que sabem, a la perfecció, com s’arriba a estar en descens.

Per tant: Mirem de no entrar pas en aquest camí ara que encara hi som a temps.

Els Pericos sempre hem sabut ser coherents, i aquí rau la força del nostre club, una vegada més hem de saber diferenciar entre allò que ens agradaria ser (un equip de competició europea) i el que som (un equip que lluita per a la supervivència), una vegada més hem de fer un exercici d'intel·ligència emocional. Només així es produirà la unió que ens ha de portar a assolir els objectius que ens han de fer estar contents i no pas quedar-nos en la decepció de l’objectiu inabastable.

A mi m’hauria agradat ser com en José Maria o com en John Lauridsen, però mai no vaig passar de jugar a Preferent, però què hi farem... Realitat optimista.

Salut i Espanyol

http://www.mundodeportivo.com/20120907/rcd-espanyol/espanyol-mauricio-pochettino-declaraciones-peralada_54348175287.html

PÀGINA ACTIVA

Després de quasi tres anys d’inactivitat i aprofitant que ens hem deixat altres responsabilitats pel camí, em plantejo la possibilitat de tornar a activar aquest bloc d’opinió sobre l’actualitat perica.

La intenció no és fer un diari on-line, sinó anar penjant, al ritme que em vingui de gust, les opinions i comentaris que també em vinguin de gust fer.

Així que, aprofitant que el nostre club està en plena pre temporada (i això em servirà per penjar la primera nota d’aquesta segona època), reprenc l’activitat.

Salut i Salutacions.

PÀGINA ATURADA

Les múltiples activitats a les que ens dediquem (més a més de l’activitat professional que ens alimenta i permet pagar la hipoteca) requereixen de temps.
I alguna d’aquestes activitats resulta força absorbent.
Resultat: No tenim temps per a tot.
Com sigui que en una de les activitats que realitzem estem compromesos fins l’any 2012 i afecta a 200 nens i nenes hem decidit prioritzar-la.
Mantindrem el programa de ràdio del dimecres (Esparrenyol) al 89.4 FM. (Emissores COM - Ràdio Esparreguera), però el bloc queda suspès fins que en disposem de temps o de més col·laboració.
De fet no passarà res. Total, per la quantitat de seguidors que tenia el bloc tampoc no perdrem res de l’altre món i, més a més els qui ho llegien ja saben quina és la nostra forma de veure i entendre l’espanyolisme.
Salut i Espanyol

JOAN COLLET

Ahir dimecres, al programa “Esparrenyol”, vam tenir la sort de poder comptar amb la presència (telefònica) d’en Joan Collet, actual Conseller Delegat del RCD. Espanyol, abans altres càrrecs en el club, més abans president de la penya d’Argentona i sempre amic.
Per a nosaltres és un plaer que Joan Collet hagi arribat a ser el Conseller Delegat del nostre club perquè això serà garantia d’honestedat. Podrà equivocar-se (crec que no gaire) però el seu treball estarà sempre presidit i dirigit per la idea de cercar lo millor pel club.
No transcriurem la entrevista, llarga i amena (disculpa Joan, ens vam comprometre a no demanar-te massa temps i van acabar sent 25 minuts de telèfon), per lo abundosa que va ser en continguts.
Joan Collet va estar transparent en totes les qüestions que vam abordar (com és ell):
Cas Tamudo: “Tinc el cor dolgut, però això ho hem de resoldre ja i el fet que en Tamudo hagués de deixar el club no significa que se l’hagi d’esborrar com a icona del club”.
Diego Morata: “És un gran periquito que ha de tornar a treballar amb nosaltres, potser al futbol base de la casa, però son decisions que haurà de prendre la persona que dirigeix aquesta parcel·la, igual que la va prendre qui dirigia la del futbol femení”.
Futur del Club: “La situació social del club en l’actualitat és conseqüència d’haver treballat molt bé durant anys. Més a més hem comptat amb el factor arrossegament de la inauguració del camp de Cornellà-El Prat. Segurament es produirà un lleuger retrocés que recuperarem en temporades següents si continuem treballant entre tots”. “Viure a l’ombra de qui vivim no és fàcil, per a subsistir i créixer caldrà que siguem una mica sectaris” (si, no seria mala cosa començar a muntar un Lobby Blanc i Blau).
Nova Llei Fiscal per a Jugadors Estrangers Residents a l’Estat Espanyol: “Entenc, de lo poc que conec encara d’aquesta iniciativa, que és correcte. No sembla de rebut que un jugador nacional tributi al 43% i que un altre, per ser estranger, només ho faci a un 24%. Encara no he analitzat si serà bo o dolent per a l’Espanyol, però igual sí els equips grans no poden contractar a tots els millors jugadors, si no poden afrontar la despesa, a lo millor, s’iguala la competició. I sinó, que els clubs més grans juguin sempre entre ells, tots els grans d’Europa, i que als altres ens deixin competir en igualtat de condicions, cosa que ara no es produeix”.
Conseller, no sabem si estàs encertat o no, però clar i transparent com sempre si que ho estàs.
Et desitgem una llarga i profitosa etapa com a Conseller Delegat (seria bona senyal pel club), però per d’amunt de tot, desitgem que gestionis sent tu, com sempre has estat.
Desitgem que puguis dur l’esperit del gol sud de Sarrià a la presidència del club. Sense rauxa, amb seny i amb la força del nostre sentiment.
Salut i Espanyol

SETMANA AGREDOLÇA

Arribat el minut 90 del partit contra el Valladolid semblava que la cosa acabaria amb la pírrica, però justa victòria del RCD. Espanyol.
Ja vèiem els titulars de la premsa de l’esport de l’endemà “Set partits sense perdre i 15 punts al sarró”.
Doncs no. Com que “futbol es futbol” (Bujadin Boscov), darrer minut del partit, errada estratègica del més veterà de tots (que després explicarem) i gol del Valladolid.
Agredolç: Continuen sent set partits sense conèixer la derrota però no pas 15 punts. No està malament (en especial si ho comparem amb la temporada passada), però ens a sap a poc per com es va produir l’empat, especialment quan a Cornellà-El Prat comença a ensumar-se que aquest equip, si no bada, està destinat a fer coses importants.
Llàstima que una innocentada fora d’època ens va costar dos punts. Hem llegit que sí el canvi d’en Fernando Marqués no tocava, que sí la entrada de Baena era “amarrategui” (que sí ho era i no és la primera vegada), que...
Docns bé es podria pensar que Baena es veu obligat a jugar amb la pressió de mantenir un resultat amb pocs minuts de participació i que la seva joventut i inexperiència farien recomanar mesurar, molt i molt, la seva participació. No estem d’acord. Sí volem que els nois estiguin en condicions de ser importants i d’aportar valor a l’equip no hi ha més remei que anar-los rodant en condicions de competició (i això té un risc).
Però és que tampoc no se’l pot considerar responsable de no frenar la darrera entrada a la nostra àrea que feia el Valladolid. No, curiosament, en la penúltima jugada, després d’un rebuig defensiu, la pilota li arriba a “Lo Pelat” i De La Penya, en lloc d’adormir la pilota, de controlar-la, d’obligar al Valladolid a haver de cometre falta per recuperar la pilota, decideix llançar una contra que no troba destinatari en atac i que acaba convertint-se en el darrer desplaçament en llarg del Valladolid, que finalment suposaria l’empat.
Bé, errada de debutant. La part bona és que traspua ambició d’anar a pel contrari, de marcar d’un altre gol, de matar el partit per la via ràpida. No ho sabem, però potser no hagués estat malament “amagar” la pilota 20 segons.
Dolç: Un dels veterans ha tornat, Luis Garcia. Sempre ha posat tot al camp, però haurem de reconèixer que no li acabaven de sortir les coses de cara al gol (encara que per ser justos haurem de dir que ara no juga ni a la mateixa posició ni amb la mateixa missió), però celebrem que es retrobi amb el gol perquè els davanters quan marquen estant contents, de lo contrari tenen tendència a deprimir-se, i quan estan contents marquen més gols. O sigui, un cercle viciós positiu.
Agre: La única cosa que no voldríem és que ens passes com amb el retorn d’en Tamudo. Recordeu: RCD. Espanyol - Málaga (3-0), darrer partit de lliga i darrer partit a Montjuïc, Tamudo participa amb un Hat-Trick, la graderia exclama “Tamudo ha tornat”. Després... mireu la que tenim muntada.
Ha passat el temps, plogut força, bufat el vent, canviat d’estació meteorològica, però encara ens “trepanen el tarro” amb l’afer Tamudo. Ja n’hi ha prou. El soci ha deixat ben clar quina és la seva opinió. La oposició, en forma de xiulets generals, quan des de la “corba” s’inicien el càntics tamudistes al minut 23 de partit, tenen una traducció: “Oblidem-nos, que ho resolguin, però per damunt de tot: no introduïu elements d’enfrontament entre la massa social, ni que puguin destorbar el treball de la plantilla. Per cert, les declaracions d’en Pochettino, al respecte del seu darrer intent de mediació amb Raül Tamudo, deixen ben a les clares quin és el tarannà actual d’en Tamudo i les nul·les possibilitats de reconducció. “Me resulta tedioso hablar del Tema” (Mauricio Pochettino). I a nosaltres tambè.
La Conya: I com si no fos complicada la nostra militància perica, uns saludats de la Vila (que utilitzen pintures Bruguer) ens diuen: “Òndia, us van empatar al descompte, com a nosaltres (Bar$a)”. NNNNOOOOO!! Com a vosaltres no volem res, no res. Suposo que per això, en Poche, no ha enviat als jugadors un SMS donant ànims als jugadors, encara que lo nostre, aquests postrer empat del Valladolid, no deixa de ser, també, un accident. Com lo de l’Espanyol Femení contra el Bar$a (O no?)

Millor ens prenem una cervesa.
Salut i Espanyol